Convent del Carme de Peralada
El convent del Carme de Peralada és un edifici gòtic que actualment és la seu del Museu del castell de Peralada. Hi destaquem el seu claustre i la seva església, que conserva un excepcional enteixinat de fusta policromada.
Fou un monestir de frares carmelites, establert als afores de la població, en un lloc proper a l'església de Sant Llàtzer, o possiblement en la mateixa església, el segle XIII, encara que hi ha documents que situen la fundació en el 1206, aquesta data sembla improbable. Més tard, al 1293, se'ls va cedir un terreny a l'interior, la mateixa casa, que havien deixat els "frares del sac" el 1274. L'església és una construcció de la segona meitat del segle XIV. Es conserva també el claustre gòtic de la mateixa època.
El trasllat no es va produir fins a mitjan el segle següent, ja que al 1346 consta el mal estat en el qual es trobava el lloc que ocupaven extramurs. L'any següent obtenen una casa al costat de la que ja tenien des del 1293, en la qual hi havia una església en construcció. Les obres de l'església i el nou convent es van accelerar, la consagració es va produir abans del 1400. És una època d'esplendor del centre religiós, que és objecte de donacions de personalitats dels voltants. Al 1435 compren els béns de la casa del Sant Sepulcre.
Museus
El lloc s'utilitza ara per acollir dos museus. El Museu del Vidre conté una de les col·leccions més grans i millors del món amb una àmplia selecció de vidre català i nombroses representacions de vidre de totes les èpoques. El Museu del Vi es va crear als anys 60 a la cava on fins aleshores s'elaboraven els vins de Peralada. Tots els elements i els objectes exposats corresponen a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases.
Biblioteca
El convent també conté una espectacular biblioteca amb prop de 80.000 volums, entre els quals hi ha 200 incunables, 800 executòries de noblesa i més de 1.000 edicions diferents d'El Quijote, traduït en 33 idiomes diferents.
La biblioteca fou creada per Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, advocat, home de lletres, que a partir del 1888 comença a viure permanentment al castell. Llavors la col·lecció ja comptava amb prop de 20.000 volums.
L'any 1923, Miquel Mateu va assumir el control del complex emprenent immediatament les tasques de restauració i donant continuïtat a la biblioteca fins arribar a la magnitud actual. Mateu era col·leccionista apassionat; sempre que assistia a un dinar oficial, se'n guardava la carta del menú i l'arxivava a la biblioteca.
{{#coordinates:42 | 18 | 27 | N | 3 | 0 | 35 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat