Conxa Badia Mutlló
Conxa Badia Mutlló (Santa Coloma de Gramenet 1927-1982) és una escultora catalana.
La Conxa Badia Mutlló neix a Santa Coloma de Gramenet el 28 de juliol de 1927 en el si d’una família en què es respira l’amor per l’art. El seu pare, metge de Santa Coloma (Dr. Badia), pintava a l’oli i tocava el violoncel, i seva la mare feia tapissos i pintava aquarel•les i olis. Més endavant la seva germana Carme, amb qui farà exposicions conjuntes, també va pintar acrílics, ceres i olis.
Comença a dibuixar des de molt petita. Amb 15 anys s’inicia en l’estudi de l’escultura al taller del que serà el seu mestre, l’escultor colomenc Joan Gironès, al carrer de la Plata. Hi coincideix amb el també escultor Josep M. Bretó Iranzo que hi treballa d’aprenent i amb qui manté una amistat còmplice de la passió per l’art durant tota la vida. Anys després treballen junts, ja que Bretó esdevé l’escultor de confiança que li passa les obres a pedra (Quan un escultor té una idea, la plasma amb cera o fang per tal de poder fer i desfer. Després, l’obra definitiva és transformada en materials més nobles com la pedra o el bronze).
El 1944 inicia els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Els seus mestres de dibuix són Josep Soler, Víctor Esteban Ripaux i Pedro Nolasco. Des de 1945 realitza diversos viatges d’estudis. Durant la joventut té un estil figuratiu i molt academicista. Entre les obres escultòriques més representatives d’aquesta època destaca l’obra creada quan tenia 21 anys anomenada Verge, de marbre blanc. Va ser publicada a la pàgina central de la Revista Sant Jordi en el seu número 10 d’abril de 1953. El redactor cap de secció de premsa de la revista, Alberto Oliveras, li escriu una carta en els següents termes: “...magnífica obra escultòrica extraordinàriament admirada en la redacció...”.
El 10 de juny de 1954 es casa amb el metge de Santa Coloma, el Dr. Juan Gené Roigé, amb qui compartirà tota la vida i tindrà dos fills. El Dr. Gené és amant del dibuix però, sobretot, dedica moltes hores al piano, que va aprendre a tocar de molt jove. La maternitat i l’organització i funcionament de la casa i la consulta privada, que el matrimoni crea en el seu propi habitatge, aparten la Conxa de la seva veritable vocació. La seva intel•ligència emocional li va permetre ser una excel•lent col•laboradora del Dr. Gené, bon metge i treballador incansable, per millorar l’atenció dels pacients. Van ser una parella molt ben avinguda tant el terreny familiar (s’estimaven molt) com en el professional. El matrimoni va donar una gran prioritat a l’educació dels fills, amb vocació europeista tant per l’escolarització estrangera com per la voluntat de conèixer Europa. Durant més de 15 anys la família es va dedicar cada més d’agost a recórrer el continent amb cotxe i tenda de càmping (de Cap Nord al Sàhara i al Bòsfor). Les visites als principals museus d’art de més de 23 països li van permetre enriquir la seva concepció de l’art. El 1960, en un càmping suïs, i gràcies al seu domini de l’anglès, coneix la Heti Siewecke (11.09.1936), una noia alemanya amb qui estableix una amistat que avui encara es manté amb els membres vius de la família. Amb la Heti van compartir l’afecció per l’art i la Conxa li va ensenyar a fer els primers passos en pintura. Avui és una reconeguda i prestigiosa pintora alemanya que compta amb més de 40 exposicions en sales de diversos països europeus.
Durant aquest període de silenci no va abandonar del tot la producció artística. Practicava el dibuix i la pintura. A més, cada any creava totes les felicitacions de Nadal, amb felicitacions de Nadal que ella mateixa dibuixava i imprimia amb tècniques de linòleum o serigrafia.
A principis dels anys 70, quan els fills estan acabant l’escolarització, i gràcies a la transformació d’una part del domicili familiar en taller d’escultures, Conxa comença la segona gran etapa de la seva producció artística, sense deixar d’atendre la consulta mèdica. Influenciada pels autors més admirats, entre els quals destaca Henry Moore, experimenta una evolució cap a l’escultura abstracta amb una obra que guanya en personalitat, força, dinamisme, moviment i alegria. Durant aquesta època té una important producció en gres/alta temperatura, bronze i pedra. Alhora inicia el treball amb gravats (aiguaforts i puntes seques) i emprèn el que serà una obra artística, no escultòrica, molt voluminosa i important. En aquest període, els viatges del matrimoni a països llunyans d’altres continents i el contacte amb altres ètnies, cultures, religions i art marcaran tendències paleses en algunes de les seves obres. La seva amistat amb l’arquitecte colomenc Xavier Valls, amb qui compartia l’interès i la il•lusió per l’art i l’estètica dels volums i espais, matèria de la qual parlaven sovint i compartien opinions, també deuria ocupar un espai important en el seu enriquiment cultural.
A la dècada dels 70 es va fer sòcia del Real Cercle Artístic de Barcelona i des d’aleshores fins la seva mort (soci 3660, 10.10.1978, proposada per Tarrassó) va anar tres cops per setmana a practicar dibuix ràpid (apunts) amb carbó del nu humà amb models.
La segona meitat dels 70 va ser el moment de més creació, dedicació i realització personal. Una de les escultures més representatives d’aquesta segona etapa és l’anomenada Sardana, en bronze, que “presidia” la consulta del Dr. Gené.
Va participar en nombroses exposicions d’art entre les que destaca la de Willebadessen. La Fundació Europaischen Skulpturenpark de la ciutat alemanya de Willebadessen està instal•lada en un antic castell-abadia i té com a fins prioritaris la creació d’un museu d’escultura amb obres representatives del diferents països europeus. En les seves sales han exposat: Salvador Dalí, Arístides Mallol, Marc Chagall, Jean Cocteau, etc. La inauguració de l’exposició, en què Conxa va participar com a “partenaire” de Salvador Dalí, es va presentar amb les paraules de Walter Scheel, patró i President Federal, de Karl Carstens President de la Comissió de l’Europa Comunitària, Roy Junkin de Gaston, Ministre President del Gran Ducat de Luxemburg, Hans Dietrich Genscher, Ministre Federal de Relacions exteriors, de Helmut Kohl, President de la aleshores República Federal Alemanya, de Johannes Ran, ministrepresident dels països del Nord del Rin-Westfalia i, finalment de Martínez Pérez, alcalde de Willebadessenh. Hi té exposició permanent. També té escultures en el Museu d’Art Modern d’Osca.
Forma part de diversos jurats qualificadors de concursos d’art nacionals i internacionals, entre els quals es troben els propis concursos de pintura ràpida organitzats anualment per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (des de la 1a edició).
La Conxa i la seva obra està referenciada en text i il•lustracions en el “Diccionario Rafols De Artistas Contemporáneos de Cataluña y Baleares ” (Ed Diccionario Rafols. Barcelona 1984. ISBN 84-398-2897-7)
El colomenc Joan Pairó li va compondre la sardana Testes de fang que li va regalar dedicada, el juliol de 1976. Porta aquest nom en referència als bustos de fang que creava Conxa. Fou la primera sardana interpretada per La Principal de la Bisbal, en l’acte homenatge a Joan Pairó organitzat pel Patronat Pro-Aplec, per Sant Esteve.
La mort ràpida i dolorosa arriba a causa d’una malaltia greu que apaga la vida, el talent i l’obra de “la Xitons” als 55 anys d’edat (23.09.1982), en el moment de major força i maduresa de la seva producció artística. Era el moment en què la vida tot just li començava a donar temps i mitjans per desenvolupar el potencial que duia al cervell, el cor i les mans per dur a terme el que l’habilitat innata i adquirida, l’experiència, la intel•ligència, la sensibilitat i la riquesa intel•lectual haurien pogut crear. Amb l’absència de la Conxa, el Dr. Gené no va tornar a ser el mateix. L’anhedonisme, la introversió i l’aïllament social el van acompanyar fins la fi dels seus dies (16.10.2006).
Manel Gené
Currículum:
Pren part en diverses exposicions col•lectives obtenint els premis i medalles següents: 1948 Santa Coloma de Gramenet. 1949 Exposició Municipal de Belles Arts. Barcelona. 1951 Arte Joven. Barcelona. 1952 Arte Actual. Barcelona 1953 Premio “San Jorge”. Diputació Provincial de Barcelona. 1969 Bienal Zaragoza. 1973 Bienal Zaragoza. 1973 C.A.P. Guadalajara. 1979-80 Exposicions col•lectives al Real Cercle Artístic de Barcelona.
Exposicions individuals: 1975 Exposa al Cercle Català de Madrid 1975 Exposa a la Casa de Cultura de Sòria 1975 Exposa a la Casa de Cultura d’Osca 1976 Exposa a la Diputació Provincial de Saragossa 1977 Exposa a Willebadessen, Alemanya 1978 Exposa a Marsberg, Alemanya 1980 Exposa al Palau Meca de Barcelona 1980 Exposa a Willebadessen, Alemanya 1980 Exposa a Barcelona. Sala D’exposicions de la Obra Cultural de “La Caixa”. 1981 Col•labora en el Llibre d’Or del Centenari del Real Cercle Artístic, Institut Barcelonès d’art, amb l’aportació d’un dibuix
Referències a la seva persona i/o obra:
“Les escultures sortides de les seves mans són, sobretot, volums arrodonits que s’obren o es tanquen en els mateixos, molt a prop de es principals experiències escultòriques del segle vint, particularment configuracions moorianes o de la més antiga estatuària que forní aquelles deesses de la fertilitat comunes a tots els pobles primitius. El tema principal de la seva producció és el nu femení o la parella, que tracta amb tendresa i un cert punt d’ironia, tot cercant les formes massisses i l’arrodoniment dels volums en exagerades deformacions corpòries que donen més importància a la contundència formal que a les proporcions anatòmiques. Més que parlar d’escultures antropomorfes, caldria parlar de volums humanitzats que recullen elements d’art primitiu, del cubisme i de la nova figuració contemporània. Ella mateixa ho defineix amb aquestes paraules: “Busco la forma, perquè penso que l’escultura no és altra cosa que forma i volum. O, si us agrada més, la forma per la forma i el volum pel volum” Daniel Giralt-Miracle. Crític d’Art. Diari Avui 25.05.1980
“Busco la forma, perquè penso que l’escultura no és altra cosa que forma i volum. O, si us agrada més, la forma per la forma i el volum pel volum” Conxa Badia.
“...Conxa, escultora, une a su esencial concepto de la escultura, un gran dominio de oficio, con ello consigue que sus deformaciones estén en función de un juego de volúmenes que a su vez lo están en base al material empleado..." J.M. Sainz Ruiz. Artista gravador i crític d’art
“Creo que la exposición de esculturas y gravados de Conxa Badia es, en todos los aspectos, de las más gratas que hemos tenido la ocasión de ver en la presente temporada. Lo es, sobre todo, porque destaca, decididamente, una gran personalidad que se define abierta y clara por la armónica originalidad y elegancia del conjunto, tan pulcro y cuidado, y concebido y realizado con tal rigor. Esculturas y grabados responden a una misma plenitud creativa y a una idéntica madurez de concepto y realización.... En la escultura ha tratado los volúmenes y formas con un mismo concepto lírico de expresividad y, al mismo tiempo, de profundidad del espacio. En sus gravados forma y línea se nos dan como concretos y desnudos perfiles de aire con el sutil temblor de la emoción y el sentimiento. Conxa Badia habla de “mucho énfasis”, pero pienso que más que énfasis es prestancia; excelencia “por las cosas que son buenas en una misma especie”. Y habría que añadir, que es estado y calidad de las cosas”. Que así se definiría la obra de Conxa Badia.” Fernando Gutiérrez. La Vanguardia 07.06.1980
“Jo destacaria la seva excelsa humanitat, la seva simpatia excel•lent i la seva senzillesa...(referint-se la sardana que li va composar i dedicar) Fou una boirada, se m’acudí així de sobte, un dia que vaig anar a casa seva. Ella sempre em preguntava per les sardanes , s’interessava pel que jo estava fent. I un dia li vaig dir: et faré una sardana. S’anomenarà “Testes de Fang”... L’havíem estrenada a la Plaça de la Vila, un dissabte. A ella li va fer molta Il•lusió” Joan Pairó. Músic colomenc. (*1)
“Ens coneixíem de menuts... “el seu pecat” fou ser modesta. Pensava que dedicant-se exclusivament a l’escultura faria un flac favor a la família...Les escultures de la Conxita recorden Henry Moore i Marino Marini” Josep M Bretó. Escultor colomenc (*1)
“Jo l’estimava com una germana...Tenies una conversació amb ella i et donava una pau, una serenitat. He plorat per ella més que per una germana, t’ho asseguro. Somio amb ella contínuament i quan trec la pols d’aquest quadre seu encara m’impressiono... Per als amics sempre fou la “Xitons”.... Rèiem per res.” Empàr Cachà. Amiga de “la colla” (*1)
(*1) Text de P. Ferreres en el tríptic Exposició-Homenatge organitzada per l’Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet