Cornelia de sicariis et veneficis

Cornelia de sicariis et veneficis fou una llei de l'antiga Roma, del temps de Luci Corneli Sul·la vers el 80 aC, que regulava les actuacions i càstigs dels assassins, dels homicides, incendiaris i enverinadors i en general del que per matar i robar anava armat, del que sent magistrat o president de judici fes declarar a algú de manera falsa per condemnar a un innocent, el que fabricava verins o els tingués o vengués per fer mal, els que declaraven de manera fals en judicis de causa capital, i els jutges que rebien diners per encausar; aquestes normes no s'havien pràcticament tocat des de les lleis de les dotze taules.

Establia clarament les maneres en que es volia produir la mort, i les penes als culpables, generalment deportació a una illa, i fou modificada més tard per senatusconsultum i per rescriptes imperials.

Un segon capítol tractava dels parricides, nom que s'estenia a la mort de tota mena de parents de qualsevol grau i que s'anomena Cornelia de parricidiis.

Les penes (interdicció d'aigua i foc) incloïen de vegades l'entrega dels bens del difunt als parents.

• Puente y Franco, Antonio de; Francisco Díaz, José Francisco. Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano ( PDF) (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840. 
• Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).