Cornia Nou
Cornia Nou, o Curnià Nou,[1] és un poblat talaiòtic de Menorca. Rep el seu nom de la finca agrícola dins la qual s'ubica.
Situació i extensió
El conjunt arqueològic de Cornia Nou està situat al nord del km. 2'5 de la carretera de Maó-Sant Climent, entre l'actual polígon industrial i la carretera de l'aeroport.
S'aixeca sobre un roquissar de calcoarenites terciàries, conegudes popularment amb el nom de marès de Cornia, que freqüentment ha estat objecte d'explotació per a l'elaboració de cantons per a la construcció.
El jaciment s'estén entre dues parcel·les, on es distingeixen les restes d'una sèrie de construccions diferents.
Descripció
L'element més significatiu d'aquest jaciment és un gran talaiot troncocònic, de més de 10 metres d'alçada, construït amb grans pedres de forma més o menys aplanada. S'hi observa, a la part superior del costat sud, una gran escala monumental. A aquest edifici s'hi adossen, per els costats sud i oest, dues construccions de façana lleugerament còncava, que recorden, per la forma externa de la seva planta, als recintes de Taula.
Un d'aquests edificis ha estat excavat entre els anys 2008 i 2011, per part d'un equip d'arqueòlegs vinculats al Museu de Menorca. A l'interior s'hi han trobat un gran nombre d'eines relacionades amb el processat d'aliments (molins manuals, percussors) i altres productes (punxons, espàtules). També es va poder recuperar una gran quantitat de restes òssies d'animals domèstics (cabra, ovella, porc i vaca) i cereals carbonitzats. Les datacions radiocarbòniques han permès establir diverses fases d'ocupació a l'interior d'aquest edifici, la més antiga de les quals es situaria pels volts de l'any 1.000 abans de la nostra era. L'edifici hauria estat abandonat cap a l'any 500 abans de la nostra era, tot i que algunes zones de l'exterior foren reaprofitades fins època romana. L'acumulació d'eines correspondria a l'etapa compresa entre els anys 800 i 500 abans de la nostra era. Els investigadors consideren que aquest edifici podria constituïr un lloc on es centralitzarien les tasques de transformació i emmagatzematge de les matèries primeres. La comunitat que el va utilitzar, per tant, mostraria una certa complexitat social i, potser, una incipient estratificació.[2]
Un poc més cap a l'est s'hi dreça un altre talaiot, més petit, travessat de banda a banda per un corredor i que, segons sembla, s'adossa a una murada preexistent. Aquesta murada delimita un recinte fortificat situat a la part alta d'un petit turó, que podria constituïr el nucli original del poblat.[3] Al costat d'aquest talaiot hi ha dues grans cisternes intercomunicades, excavades a la roca, que semblen ser també d'època talaiòtica. Aquesta part del poblat va ser objecte d'excavacions durant els anys 2007 i 2008, fet que va permetre documentar una reocupació dels espais durants els segles IV-III aC.[4][5]
A part d'aquests dos talaiots, el jaciment compta també amb dues coves funeràries artificials, que correspondrien potser al primer moment d'ocupació de l'indret.
Referències
- ↑ Cornia segons el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, i Curnià en alguns documents de l'Ajuntament i el Consell Insular
- ↑ http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3835733&orden=0
- ↑ PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) El conjunt de Curnia (Maó) i l’evolucio cultural a Menorca oriental al II mil·lenari aC. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 47. Palma de Mallorca
- ↑ http://www.amicsmuseumenorca.org/WebEditor/Pagines/File/Imhotep/Imhotep%2022.pdf
- ↑ http://www.amicsmuseumenorca.org/WebEditor/Pagines/file/Imhotep/Imhotep%2023.pdf
{{#coordinates:39 | 52 | 53 | N | 4 | 14 | 1 | E | type:landmark_region:ES-IB | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat