Correllengua
El Correllengua és una iniciativa popular que se celebra anualment en els territoris de parla catalana, amb l'objectiu de mostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l'ús social. Consisteix en la celebració d'activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu a diversos pobles, barris o ciutats, donant lloc a múltiples Correllengües que comparteixen, com a element cohesionador, l'anomenat "Pas de la flama" i la lectura del manifest, que cada any s'encarrega a una figura de prestigi que s’hagi significat pel seu posicionament en defensa de la llengua i la cultura. La coordinació dels actes va a càrrec de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Joves de Mallorca per la llengua.
Història
El Correllengua s'inspira en la Korrika, una cursa reivindicativa que recorre Euskadi a favor de la llengua basca. L'any 1993, Joves de Mallorca per la Llengua va organitzar una iniciativa similar a Mallorca, en defensa del català, que va esdevenir el primer Correllengua. Actualment encara es continua celebrant, però de forma alternada amb l'Acampallengua. El 1995 es va començar a fer al País Valencià de la mà d'Acció Cultural del País Valencià, i a partir de 1996, la CAL es va fer càrrec de la seva celebració al Principat, la Catalunya Nord, Andorra, Menorca, Eivissa i la Franja de Ponent.[1]
Edició rere edició, el Correllengua ha guanyat en suport i implantació, passant de la dotzena de poblacions implicades en els primers Correllengües, a les més de 300 que hi participen actualment arreu dels Països Catalans. Al Principat, el 2010 es comptabilitzaren 131 Correllengües, mentre que el 2011 en foren 153.[2]
Objectius
El Correllengua vol aconseguir -per mitjà d'una iniciativa oberta, participativa, i popular- el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, la seva oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística. En la consecució d'aquests objectius es vol implicar a totes aquelles persones desconeixedores de la llengua i la cultura catalanes, siguin o no nouvingudes.
Temàtica central
Inicialment, el Correllengua s'estructurava en quatre columnes que recorrien quatre parts diferents del territori. Cada una d'elles duia el nom d'una persona de renom vinculada a la llengua i la cultura catalanes, per un període de dos anys. A partir del 2009 es tria únicament un personatge per a ser homenatjat, que esdevé la línia comuna de treball arreu dels territoris on se celebra l'esdeveniment.[3]
| Any | Personatge/s | Notes |
|---|---|---|
| 2002 | ||
| 2003 | ||
| 2004 | ||
| 2005 | Avel·lí Artís-Gener «Tísner» Jesús Moncada Guillem d'Efak Ovidi Montllor |
|
| 2006 | ||
| 2007 | Joan Oliver «Pere Quart» Maria Aurèlia Capmany Montserrat Roig Jaume Fuster |
|
| 2008 | ||
| 2009 | Manuel de Pedrolo | En motiu del 20è aniversari de la seva mort. |
| 2010 | Salvador Espriu | En motiu del 25è aniversari de la seva mort. |
| 2011 | Joan Oliver «Pere Quart» | En motiu del 25è aniversari de la seva mort. En alguns indrets també es va dedicar a Enric Valor i Manuel Sanchis i Guarner. |
| 2012 | Lluís M. Xirinacs | En motiu del 5è aniversari de la seva mort. |
| 2013 |
Articles relacionats
Referències
- ↑ «Dossier del Correllengua 2011 (guia per a organitzadors)». CAL, 2011. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Dossier del Correllengua 2012 (guia per a organitzadors)». CAL, 2012. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Plantilla:Citar publicació
