Corriol gros
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Fitxer:Corriol gros 5.ogg El corriol gros o picaplatges gros (Charadrius hiaticula) és un ocell de l'ordre dels caradriformes més gran que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.
Noms d'Espanya
- Chorlitejo grande (castellà)- Txirritxo handi (basc) - Pildora de colar (gallec).
Morfologia
- Fa 19 cm de llargària i i 35-41 cm d'envergadura alar.
- Pes 54 -75 grams.
- Té de 5 - 10 anys de vida.
- Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrera de l'ull.
- Té les potes de color groc.
- També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
- Li agrada volar en bandades.
Subespècies
- Charadrius hiaticula hiaticula
- Charadrius hiaticula psammodroma
- Charadrius hiaticula tundrae
- Charadrius hiaticula harrisoni
- Charadrius hiaticula kolymensis
Reproducció
Nia a terra a la tundra àrtica del nord d'Euràsia i d'Amèrica. L'ou és de color marró clar amb taques de diferents mides i medeix 32-39,6 x 22,8-28,5 mm. Fa una o dues postes a l'any que acostumen a ésser de 4 ous que són covats per tots dos progenitors durant unes 3-4 setmanes.
Alimentació
Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs i matèria vegetal.
Distribució geogràfica
Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l'Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Grenlàndia, nord-est de Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la Península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n'hi ha a les Canàries.
Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se'n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l'Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.[1]
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- El corriol gros a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- El corriol gros a la UICN. (anglès)
- El corriol gros a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- El corriol gros a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i reproducció d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos de corriols grossos en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie d'ocell. (anglès)
