Cosenza
| |||
| Localització | |||
 <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Cosenza Localització de Cosenza a Itàlia
| |||
 | |||
| Estat • Regió • Província |
 Itàlia CalàbriaCosenza | ||
| Superfície | 37,2 km² | ||
| Altitud | 238 msnm | ||
| Població (2008) • Densitat |
69.611 hab. 1.871,26 hab/km² | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|18|Plantilla:Puntdecimal|N|16|15|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(69998140000)_region:IT|primary|name=}} | ||
| Codi postal | 87100
| ||
| Codi ISTAT | 078045
| ||
| Web | |||
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 69.611 habitants (2008). Limita amb els municipis d'Aprigliano, Carolei, Casole Bruzio, Castrolibero, Dipignano, Mendicino, Paterno Calabro, Pedace, Piane Crati, Pietrafitta, Rende, Rovito, Trenta i Zumpano.
Evolució demogràfica
<timeline> Colors=
id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:150000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo
BarData=
bar:1861 text:1861 bar:1871 text:1871 bar:1881 text:1881 bar:1901 text:1901 bar:1911 text:1911 bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001
PlotData=
color:barra width:20 align:left bar:1861 from:0 till:18366 bar:1871 from:0 till:16918 bar:1881 from:0 till:17434 bar:1901 from:0 till:20857 bar:1911 from:0 till:23805 bar:1921 from:0 till:30659 bar:1931 from:0 till:35164 bar:1936 from:0 till:40032 bar:1951 from:0 till:57010 bar:1961 from:0 till:78611 bar:1971 from:0 till:102086 bar:1981 from:0 till:106801 bar:1991 from:0 till:86664 bar:2001 from:0 till:72998
PlotData=
bar:1861 at: 18366 fontsize:S text:18.366 shift:(-8,5) bar:1871 at: 16918 fontsize:S text:16.918 shift:(-10,5) bar:1881 at: 17434 fontsize:S text:17.434 shift:(-10,5) bar:1901 at: 20857 fontsize:S text:20.857 shift:(-10,5) bar:1911 at: 23805 fontsize:S text:23.805 shift:(-10,5) bar:1921 at: 30659 fontsize:S text:30.659 shift:(-10,5) bar:1931 at: 35164 fontsize:S text:35.164 shift:(-10,5) bar:1936 at: 40032 fontsize:S text:40.032 shift:(-10,5) bar:1951 at: 57010 fontsize:S text:57.010 shift:(-10,5) bar:1961 at: 78611 fontsize:S text:78.611 shift:(-10,5) bar:1971 at: 102086 fontsize:S text:102.086 shift:(-10,5) bar:1981 at: 106801 fontsize:S text:106.801 shift:(-10,5) bar:1991 at: 86664 fontsize:S text:86.664 shift:(-10,5) bar:2001 at: 72998 fontsize:S text:72.998 shift:(-10,5)
TextData=
fontsize:S pos:(20,20) text:fonte ISTAT - elaborazione grafica a cura di Wikipedia
</timeline>
Administració
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 2006- | Salvatore Perugini | Centre-esquerra |
Història
L'antiga Cosèntia (llatí Cosentia) era al Bruttium, a un turó a la vall del Crathis, prop del naixement del riu. Estrabó la defineix com la capital dels Brucis.
Apareix esmentada a l'expedició d'Alexandre II d'Epir que segons Livi la va ocupar, però a la mort del rei a Pandòsia, no gaire lluny, era a mans dels brucis i els cos d'Alexandre fou portat a la ciutat i enterrat allí. A la segona guerra púnica no es va declarar a favor d'Anníbal i fou ocupada pel general cartaginès Himilcó el 216 aC, però tres anys després la ciutat va retornar a l'aliança amb Roma (213 aC); altre cop va caure en mans dels cartaginesos a data desconeguda i no fou ocupada pels romans fins el 204 aC junt amb Pandòsia i Clampètia. Va patir menys càstig que altres ciutats i va conservar certa importància.
El 40 aC fou assetjada per Sext Pompeu sense èxit. Sota August va rebre una colònia romana però sense tenir el rang colonial. El territori produïa pomes, amb dues collites a l'any.
Va subsistir durant tot l'imperi i hi va morir el rei visigot Alaric I que l'havia convertit en el seu quarter general després del saqueig de Roma i mentre planejava la invasió de Sicília; el rei visigot hi fou enterrat al llit d'un rierol afluent del Crathis (avui el Busento).
