Grec cretenc

El grec cretenc (grec, kritikí diálektos Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.

Aquest és el dialecte parlat per la majoria dels grecs de l'illa de Creta i pels emigrats de Creta a altres ciutats gregues, especialment a Atenes. Als principals centres de la diàspora grega, el dialecte se segueix fent servir, principalment als Estats Units, Austràlia i Alemanya. A més, els descendents de molts musulmans que van ser expulsats de l'illa de Creta a principis de segle 20 també el segueixen utilitzant. A Turquia, se'ls anomena turcs cretencs. Hi ha un altre grup de musulmans de Creta a la ciutat costanera de Al Hamidiyah, Síria, i als territoris veïns de Líban.

Història i Literatura

Les matinades (grec μαντινάδες, paraula d'origen venecià) són parelles de rodolins improvisats que es canten durant la música de dansa. Solen tenir tema satíric o romàntic.

L'obra mestra de la literatura cretenca cultista és el poema èpic Erotokritos, escrit per Vitsentzos Kornaros (1553-1613) al voltant de 1600, que té més de 10.000 versos de quinze síl·labes que rimen en rodolins, i que narra les tribulacions de dos joves amants, Erotokritos i Aretousa, filla d'Heracles, rei d'Atenes.

Després de la conquesta turca, a finals dels segle 17, van aparèixer les cançons clèftiques (grec κλέφτες), que són romanços cantats sobre els fets dels bandolers grecs que vivien a la muntanya per fer la guerra de guerrilles contra els turcs (suposadament) o perquè havien fugit per deutes, revenges, o crims.

El grec cretenc conté influències d'altres idiomes, però sobretot en el lèxic, ha incorporat paraules de l'àrab, del venecià, i del turc.

• La conquesta de Creta pel àrabs, de 828 a 961, de més d'un segle, ha deixat principalment topònims.

• El domini de la República de Venècia, de 1205 a 1669, de gairebé cinc segles, ha deixat una forta influència en els topònims, i moltes paraules del venecià.
• Amb el domini otomà, de 1669 a 1898, de més de dos segles, van entrar moltes paraules del turc.
• Des del començament del segle 20, i amb l'evolució de la tecnologia i l'aparició del turisme, s'han incorporat paraules de l'anglès, el francès i l'alemany.

Característiques fonològiques

• Palatalització. El grec estàndard ja té una alternança al·lofònica entre les consonants velars ([k], [ɡ], [x], [ɣ]), i les seves parelles palatalitzades ([c], [ɟ], [ç], [ʝ]) que apareixen davant de vocals anteriors (/i/, /e/). Als dialectes del sud (Creta, Xipre) la palatalització arriba fins a les africades palato-alveolars ([tʃ], [dʒ], [ʃ], [ʒ]), per exemple [tʃe] versus estàndard [ke] per a la conjunció i, o la diferència més evident amb la freqüent paraula no que en cretenc sona ['oʃi] versus estàndard ['oçi].

Característiques gramaticals

• inda? en comptes de ti?. En grec estàndard, el pronom interrogatiu 'què?' és ti. A Creta i a les illes Cíclades és inda.

Característiques lèxiques

• Ús de κοπέλι [ko'peʎi] (nen, fill) i κοπελιά [kope'ʎa] (nena, filla), en comptes de les formes de l'estàndard αγόρι [a'ɣori] (nen) i κορίτσι [ko'ritsi] (nena).

Enllaços externs

• Vocabulari del dialecte cretenc: http://paraxenakias.pblogs.gr/2011/01/krhtiko-lexilogio-lexeis-apo-thn-krhtikh-dialekto.html (grec)