Creu celta
La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians.
S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del número cinc agafant el punt del mig.
Simbolisme i història
La creu celta apareix cap al segle V, amb la conversió al cristianisme dels celtes (tribu indoeuropea habitant del nord d'Hispània, Britània i les zones nord-oest de la Gàl·lia i Germània) per part d'apòstols com sant Jaume o sant Patrici. En aquell moment es va produir la unió de la creu amb el cercle, en un ambient de sincretisme i unió religiosa en el que la religió druídica es fusionava en part amb la catòlica, especialment a partir del nomenament dels primers sacerdots celtes.
El cercle de la creu és un símbol solar, encara que hi ha altres interpretacions. Això tindria a veure amb el mite cèltic del rei Bran, senyor del sol, encara que hi ha tradicions més antigues que el situen com a divinitat de les onades i el mar. Aquest déu gegant està representat per un cap, ja que en morir va demanar que fos decapitat i que el seu cap fos enterrat a Gwynn Vryn (Turó Blanc) de Llundein (Londres), des d'on protegiria a les illes.
Actualment també és utilitzat per certs sectors racistes, neonazis i feixistes. Se situaria en un marc general d'utilització de símbols pagans per legitimar el nacionalsocialisme, el qual rebutja la religió catòlica per procedir del tronc semític i que vol tornar a les cultures dels vells pobles europeus precristians, com els aris, els grecs o els celtes. Es tractaria, doncs, d'un símbol de transició.
Un símbol gràfic semblant també havia estat utilitzat en altres tradicions no-cristianes. Es troba entre els indis de les praderies d'Amèrica. Era molt comú i serveix per orientar l'espai abans de cada cerimònia, tal com descriu el savi sioux, n' Hehaka Sapa (Black Elk, en anglès; Ant Negre en català) al llibre Black Elk Speaks (1932).