Creuer Admiral Hipper
País de registre | |
| Historial | |
|---|---|
Propietari/s | |
Operador/s | |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Creuer pessat |
| Classe | classe Admiral Hipper |
| Desplaçament | 14.247t estàndard 18.400t a plena càrrega |
| Eslora | 206 m |
| Calat | 5,80 m |
| Propulsió | 3 turbines; 136.000 hp (98.000 kW)
|
| Velocitat | 32,5 nusos |
| Autonomia | 6.500 milles nàutiques a 17 nusos |
| Tripulació | 1.600 mariners |
| Característiques militars | |
| Armament | 8× 20.3cm/60 SK C/34 12× 10.5 cm L/65 C/33 17× 4 cm/56 FlaK 28 8× 3.7 cm L/83 28× 2 cm L/64 MG 12 torpedes× 53.3 cm |
| Aeronaus | 3 Arado Ar 196 |
| Més informació | |
| Q158454 | |
| Q853614 | Q1309508 |
| Q1681293 | |
| Q15069452 | |
El creuer alemany Admiral Hipper va ser el vaixell principal dels creuers pesants classe Admiral Hipper, que van servir a la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
El vaixell va ser batejat en honor a l'almirall Franz von Hipper, comandant en cap de l'esquadró de creuers de batalla alemanys que participaren a la batalla naval de Jutlàndia al 1916, i posterior comandant en cap de la Flota d'Alta Mar. L' Admiral Hipper va ser el primer dels 5 vaixells de la seva classe. Dos més, el Blücher i el Prinz Eugen van ser completats i van participar amb la Kriegsmarine a la Segona Guerra Mundial; un quart, el Lützow, va ser venut al 1939 a la Unió Soviètica; i el cinquè, Seydlitz, havia de ser convertit en un portaavions, però mai no s'arribà a completar.
Història
L'Admiral Hipper va participar en la invasió alemanya de Noruega (Operació Weserübung). El 8 d'abril de 1940 s'enfrontà amb el destructor britànic HMS Glowworm al nord-oest de Trondheim (la tercera major ciutat noruega). Després d'intercanviar foc i malgrat al perill fatal, el Glowworm girà per encaixonar l'Admiral Hipper, causant-li danys abans de ser enfonsat.
El 9 d'abril va arribar al port de Trondheim. Les tropes que van desembarcar van ocupar la ciutat a les primeres hores, hissant la bandera nazi a la fortalesa de Kristiansten i a d'altres edificis municipals abans de què la major part de la població es llevés.
Després de ser reparat de danys menors, l'Admiral Hipper operà amb els creuers Scharnhorst i Gneisenau per atacar les rutes de subministrament britàniques. A l'octubre de 1940, l'Admiral Hipper necessitava una revisió en profunditat de la seva maquinària i tornà a Kiel. Tot i aquest treball, es realitzaren dos temptatives per tornar a l'Atlàntic, que van haver d'abandonar-se per la problemes mecànics i incendis. Les reparacions es portaren a terme a Kiel i a Hamburg, retardant la seva tornada al servei actiu fins a desembre.
Finalment aconseguí sortir a l'Atlàntic sense ser detectat i operà atacant mercants, amb seu a Brest.
El primer atac, sobre el comboi de tropes WS-5A va tenir lloc al desembre de 1940. Tot i a que un dels creuers britànics d'escorta, el HMS Berwick, va ser greument danyat, l'impacte sobre el comboi va quedar limitat a dos mercants danyats. Problemes mecànics i escasses reserves de combustible van obligar a l'Admiral Hipper a tornar a Brest. Les reparacions van durar un mes.
L'Admiral Hipper tornà a l'Atlàntic l'1 de febrer de 1941. El 12 de febrer interceptà el comboi SLS-64, que navegava sense escorta. 7 vaixells de 19 van ser enfonsats, però el comboi es disgregà i, amb l'ajut del mal temps, aconseguí escapar. Amb pocs projectils de 203mm, l' Admiral Hipper tornà a Brest el 14 de febrer de 1941.
El creuer tornà a Kiel via l'estret de Dinamarca, arribant-hi el 28 de febrer. Allà va ser reparat, realitzant-se diverses modificacions per incrementar la capacitat dels dipòsits de combustible per augmentar el seu radi d'acció.
Des de març de 1942, l' Admiral Hipper va ser destinat a Noruega per portar a terme accions contra els combois de l'Àrtic, i com preparació contra una acció britànica a Noruega. La nit de cap d'any de 1942 participà en el fracassat atac alemany contra el comboi JW-51B; a on enfonsà el dragamines HMS Bramble i al destructor HMS Achates. Tot i a la seva força, l'atac va ser rebutjat i l' Admiral Hipper resultà danyat. Tornà a Wilhelmshaven, on va ser decomissat i desplaçat a Gotenhafen.
Donada la desil·lusió amb la flota de superfície de la Kriegsmarine, l' Admiral Hipper no va tornar a estar preparat per tornar al servei actiu fins al gener de 1945, quan, tot i que només parcialment reparat, va usar-se per evacuar refugiats i soldats ferits del Front Oriental.
Va quedar varat al port de Kiel el 2 de maig de 1945, i va ser desballestat entre 1948 i 1949.
Comandants
Període de construcció
- KzS Hellmuth Heye: 12 d'abril de 1939–29 d'abril de 1939
Servei actiu
- KzS Hellmuth Heye: 29 d'abril de 1939–3 de setembre de 1940
- KzS / KADM Wilhelm Meisel: 3 setembre de 1940–10 d'octubre de 1942 (promogut a Contraalmirall l' 1 de setembre de 1942.)
- KzS Hans Hartmann: 10 d'octubre de 1942–16 de febrer de 1943
- KzS Fritz Krauss: 16 de febrer de 1943–1 d'abril de 1943
Decommissioned: 1 d'abril de 1943–1 de març de 1944