Cucurbita argyrosperma
| P2348 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
Cucurbita argyrosperma És una carbassa típica de Mèxic on la coneixen com Pipián. pertany a la família de les Cucurbitàcies.
És originària del sud de Mèxic.
És una planta herbàcia anual i enfiladissa cultivada principalment a Mèxic i alguns estats dels Estats Units com Florida. A Europa és pràcticament desconeguda.
S'aprofiten tant les seves flors, (és monoica), com els seus brots tendres i la polpa del fruit. Amb les llavors es preparen nombroses salses.
La domesticació d'aquesta carbassa mexicana es va fer fa més de 7.000 anys.
D'entre les 5 espècies conreades de carbassa, és la de menor difusió, però recentment ha estat objecte de nombrosos estudis científics i se n'ha estès el conreu als Estas Units on a un dels tres tipus conreats se la coneix com Cushaw.
Característiques del fruit
La forma de l'ovari determina la del fruit, que és un pepònide al voltant de 50 cm de llarg llis i amb forma de pera, l'extremitat més estreta és recta o lleugerament corbada. L'escorça és verda o blanca, generalment irregular. La polpa, amb textura ferma, és blanquinosa, groga o verdosa. Dins el fruit hi ha unes 200 llavors elíptiques blanquinoses o grogoses d'uns 1,5 x 3,5 cm, amb un endocarpi blanc dolç i ric en oli.
Hàbitat i distribució
Hi ha dues subespècies:
- C. argyrosperma subsp. sororia (només en estat silvestre)
- i C. argyrosperma subsp argyrosperma (sinònim C. palmieri)(silvestre i cultivada).
Hi ha tres cultivars de la subespècie C. argyrosperma argyrosperma:
- Cucurbita argyrosperma subsp. argyrosperma var. argyrosperma
- Cucurbita argyrosperma subsp. argyrosperma var. stenosperma
- Cucurbita argyrosperma subsp. argyrosperma var. callicarpa.
Conreu
Les tres varietats cultivades tenen una distribució ben delimitada, en general es conrea en zones càlides, relativament seques, amb una estació de les pluges ben definida; pot arribar a fer-se a 1.800 m d'altitud, però tolera poc les baixes temperatures i l'excés de pluges.
