Cultura mesopotàmica

La cultura mesopotàmica és el nom col·lectiu donat a les cultures sumèria, accàdia, assíria, i babilònica de la terra entre els rius Tigris i Èufrates a l'actual Iraq.

Els inicis de la religió sumèria

La religió sumèria s'allarga ben bé més enllà del tercer mil·lenni aC. Les seves arrels se situen a la prehistòria de la civilització sumèria, abans de la invenció de l'escriptura o la formació de ciutats-estat. El primer panteó sumeri incloïa déus pel sol, la lluna, el cel, i la terra, com també un nombre de deïtats associades amb el creixement i les serps. Les deïtats mancaven de trets antropomòrfics, i no encaixaven amb una jerarquia clara d'autoritat.

Un cop els sumeris van desenvolupar una cultura centrada al voltant de les ciutats-estat, tot i això, el caràcter de la seva religió va canviar. Els déus prehistòrics van adquirir característiques humanes, incloent-hi gènere i epítets propiciadors. Els déus prehistòrics supervivents eren:

Utu, el déu sol, Nanna, la deessa lluna, An, el déu cel, Inanna, la deessa cel, Enki, el déu terra, Enlil, el déu 'Ether', Ninhursag, la dama de les Muntanyes, Ninazu, el senyor de la curació, Ningishzida, el senyor de l'Arbre de la Veritat.

Cap al final del tercer mil·lenni, moltes d'aquestes deïtats eren igualades amb els seus homòlegs semítics. Per això Utu va correspondre a Shamash, Nanna a Sin, i Enki a Ea.

L'estat

Al període Uruk, cada ciutat estava centrada al voltant d'un llarg temple dedicat als seus déus o deesses patrons. El temple requeria una gran burocràcia per a administrar els rituals quotidians com també una gran quantitat de terra per a subministrar els sacrificis freqüents. Tenia un conjunt de cambres al costat tant per a la residència dels déus com també els dormitoris dels sacerdots del temple. Finalment va adquirir els atributs associats amb el palau del rei, com dormitoris especials pels consorts i família dels déus, i un pati per a rebre els visitants. El temple ciutat era realment la 'casa' dels déus patrons al que normalment hi tenien una habitació especial contenint una estàtua que representava el déu a la terra. Els funcionaris del temple portaven menjar o regals davant l'estàtua ambdós com una forma de tribut i com a nodriment pel déu. De vegades les elits podien situar estàtues d'ells mateixos a les cambres privades dels déus juntament amb menjar i beure, com a significat més directe de súplica.

Un déu patró de la ciutat estava 'casat' amb el líder triat per la ciutat l'EN, qui originalment ostentava tant les funcions cíviques i religioses com a cap d'estat i del temple principal de la ciutat. Al començament de cada primavera el legislador de la ciutat oferiria els 'primers fruits' cerimonials de la collita al déu patró com a digne de la seva bona administració, en retorn pel qual el déu li prometria un any pròsper assegurat. A més a més, el deu estava normalment acompanyat pels 'ministres' divins qui servien com a intermediaris amb la gent ordinària, així com els legisladors humans tenien els seus propis subordinats polítics. Els adoradors dels déus sovint adreçaven les seves pregàries a aquests ministres més que al déu directament.

Cultes regionals

Encara que totes les ciutats-estat sumèries tenien deïtats locals, també hi havia cultes regionals o centres especials el significat dels quals es va difondre a les ciutats del voltant. El més notable de tals centres va ser Nippur, una ciutat elevada a la gran importància religiosa pel rei septentrional Enmebaragesi a mitjans del tercer mil·lenni. Enmebaragesi va transformar el temple d'Enlil en un culte nacional, i va fer Enlil la seva deïtat patrona. Enlil subsegüentment va esdevenir el déu que va instal·lar als legisladors de la Babilònia mitjana al seu lloc.

Un altre exemple d'un culte regional prové de Marduk a Babilònia. Abans de l'adveniment de Hammurabi, Marduk jugava un rol menor al panteó mesopotàmic meridional. A mesura que Babilònia va créixer en importància política, no obstant, Marduk va pujar de categoria i el seu nou estatus es va afirmar a la història amb la composició de l'Enuma Elish, una creació èpica de Babilònia que traça l'adveniment de Marduk fins al capdillatge dels déus i la seva conquesta de les antigues deïtats.

La Desfilada Urbana dels Déus

En moltes ciutats, les estàtues dels déus patrons es portaven pels carrers un cop l'any per a exhibir-les al públic. Igual com un rei podia voltar pel seu domini, els déus de la ciutat es portaven en lliteres en una desfilada festiva a través dels carrers. La desfilada més famosa va succeir a la Festa d'Any Nou de Babilònia. Allà, l'estàtua de Marduk va sortir del seu gran temple fins a una casa especial a fora de les muralles de la ciutat, mentre la gent recitava l'Epopèia de la Creació en honor seu. De vegades els déus podien fer peregrinacions entre ciutats, com va ser el cas de Nabu de Borsippa, l'estàtua del qual feia recorreguts anuals a Babilònia per a 'visitar' el seu pare Marduk.

La família

Encara que l'aspecte més visible de la religió sumèria era el culte al temple, la religió també va fluir entre els aspectes més privats de la societat.

Els sumeris mantenien unes fortes connexions a la seva família, fins i tot després de la mort. Creien que l'esperit d'un membre familiar difunt mantenia lligams amb el món dels vius, i necessitava el suport de la seva família al més enllà. Per això, just quan la gent periòdicament feia ofrenes als déus locals com a signe de respecte i propiciació, també farien ofrenes als seus avantpassats difunts, que eren sovint enterrats a sota de la casa. Començant des del període d'Ur III, algunes elits van incorporar 'capelles familiars' en una ala especial de la casa dedicada al culte als avantpassats. La sofisticació d'aquestes capelles anaven des de simples inhumacions amb eines o plats fins a incloure un 'tub alimentari' des de la superfície fins a baix a la cripta en vistes de facilitar alimentacions regulars pels difunts.

Dit això, els sumeris creien que si els esperits familiars no s'enterraven, alimentaven, reverenciaven apropiadament, podien perseguir la família i causar-los-hi mal. Això explica la preocupació dels sumeris per a recolzar l'enterrament dels morts, juntament amb la seva creença que les desgràcies personals sovint provenien d'una falta de propiciació d'un cert esperit familiar o déu.

Endevinació i auguri

Els sumeris entenien l'endevinació com un esforç empíric i racional per a correlacionar causes ordenades de forma divina amb efectes terrenals. Rarament era de naturalesa mística o xamanística. Els sumeris van produir catàlegs extensos registrant fenòmens inusuals i les conseqüències significatives creien que les causaven ells. Van escriure aquelles observacions en forma de prediccions, la forma més comuna sent: "Si el cas és X, llavors passarà Y". Per exemple, un text estableix que "Si un home té una cara vermella i el seu ull dret li surt, serà devorat per gossos lluny de casa seva". Les prediccions tenien una línia de raonament al darrere.

De vegades els sumeris fins i tot van considerar fets imaginaris. Per exemple, un text endevinatori es refereix a auguris concernents al nombre de bufetes biliars adjuntades a un fetge animal. El text comença amb dues bufetes biliars, però llavors procedeix a considerar-ne tres, quatre, i tot el camí fins a set bufetes biliars en un animal. Un altre text tracta el nombre de nens que una dona pareix de cop, començant per bessons però pujant tot el camí fins a nou bessons. Certament els sumeris mai havien observat un animal amb set bufetes biliars o nou bessons, però això no vol pas dir que ho consideressin impossible. L'endevinació sumèria es preocupava de les desviacions inusuals de l'ordre regular de les coses. Els auguris eren signes dels déus de més fenòmens significatius, i degut que els déus eren senyors del món podien certament produir qualsevol signe concebible per l'home.

Substitució

Els sumeris creien que era possible en certs instants transferir ira malèfica o divina d'un subjecte a un substitut. Això era particularment veritat amb malediccions i malalties. Diversos texts es refereixen a rituals on una persona podia transferir la seva malaltia en una figura d'argila o un animal viu. Normalment el substitut havia d'estar a prop de la persona afligida o estar lligada simbòlicament amb la seva identitat per tal de funcionar.

L'exemple més inusual i fascinant de substitució és el concepte de 'rei substitut'. La idea sembla haver estat més prevalent al període neoassiri, encara que els seus rastres apareixen abans. Ocasionalment succeïa un auguri desastrós com un eclipsi solar que preveia mala fortuna pel cap d'estat. Per tal d'allunyar el perill del rei, els endevinadors reials sel·leccionarien un individu relativament poc important d'entre la gent i l'instal·laria temporalment com a legislador. Seia al tron del rei, portava les seves robes i guarniments, i se li donava una dona perquè actués com a la seva reina. El rei real es retiraria a un lloc a resguard. Després d'un temps, el rei tornaria i el substitut juntament amb la seva esposa temporal serien sacrificats.

Fonts

• Crawford, H.. Sumer and the Sumerians. Cambridge University Press, 1991. 
• Bottero, J.. Mesopotamia: Writting, Reasoning, and the Gods. University of Chicago Press, 1992. 
• von Soden, W.. The Ancient Orient: An Introduction to tge Study of the Ancient Near East. Eerdmans Publishing Company, 1994. 
• Wiggermann, F. A. M.. Civilizations of the Ancient Near East, 3. Theologies, Priests, and Worship in Ancient Mesopotamia. J. M. Sasson et al, eds., 1995, p. 1857-1870. 
• Gladigow, B.. Opfer:Theologische und kulturelle Kontexte. Opfen und komplexe Kulturen. B. Janowski and Welker, eds., 2000, p. 86-107.