Curial

[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]

La revista Curial va sorgir al febrer de 1949. Era un revista universitària creada per l'inquietud intel·lectual i cultural d'alguns autors de l'època. Revista literària publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter. Se'n van publicar sis números en els que es troben articles d'aquets autors mencionats anteriorment.

La revista en la seva primera publicació es presenta com una revista universitària que té l'objectiu d'evitar la vida mecànica i grisa de la majoria d'estudiants de l'època. La revista es ve tancar per raons governamentals al setembre del 1950. Per això només es varen publicar sis números, els quals són publicats amb una periodicitat molt irregular: alguns sortien en amb dos mesos de distància i després tardaven sis mesos en tornar a publicar. La raó d'aquest fet pot ser, tant la situació política d'aquells anys, degut a la censura, o per falta de recursos econòmics.

Estructura

És una revista ciclostilada, és a dir es produïda mitjançant la tècnica de la serigrafia. El seu format és de 220x165mm, el paper és de color cru i la tinta utilitzada és negra. La revista s'escriu íntegrament en català, els seus creadors són personatges coneguts per la seva lluita per la cultura i la llengua catalana. La quantitat de pàgines varia segons la revista: el primer número té 20 pàgines, el segon compta amb 16 i el tercer amb 21. A partir del tercer número sembla que el format de la revista es formalitza i els números posteriors tendran 21 pàgines també, menys el darrer, el sisè, que en té 19.

En el tercer número es concreta el format i l'estructura de la revista. En les publicacions anteriors no hi havia portada, ni s'esmentaven els autors i col·laboradors de la revista. És a partir del número del novembre de 1949 que es defineixen tots aquesta aspectes. La portada passa a contenir només el nom de la revista Curial en lletres de mida gran. Seguidament, en la primera pàgina s'exposen qui són els autors de la revista: Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter. Aquests noms es situen a dalt de la pàgina entre dues línies de color negre que ho delimiten.

Contingut

Pel que fa al contingut de la revista, l'inici dels dos primers números està destinat a explicar la raó de ser de la revista: objectius, públic, definició, matèria... És una revista universitària cultural, per tant no tracta temes polítics, que en aquella època estaven tan a flor de pell en la societat. Com escriu en el primer número: “la idea primordial d'aquesta revista és el resultat material de moltes converses tingudes amb uns quants companys”. Es plantegen l'objectiu d'evitar la vida mecànica i grisa de la majoria d'estudiants de Barcelona. Lluita contra la intolerància i l'estancament i mostra una clara tendència per als conceptes moderns de l'existència humana. Son molts els errors de les interpretacions modernes de la vida, el que volen es evitar aquests errors que han acabat amb moviments renovadors. Son conscients de la limitació que tenen els joves per la falta d'experiència, però creuen que es bo expressar les seves idees.

Per això, en la revista, s'intercalen articles dels autors que produeixen la revista, amb poemes o textos literaris de joves autors, per donar-los a conèixer. És com una plataforma per impulsar nous artistes, nous intel·lectuals, perquè puguin mostrar la seva obra. Els articles del autors normalment tracten temes d'actualitat, dels quals donen la seva opinió o punt de vista.

Creadors i col·laboradors

Els creadors i autors de la revista Curial són: Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.

Joan Ferran Cabestany

Historiador, professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l'Arxiu Històric de la Ciutatde Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001) i president de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des de 1994), membre del consell assessor de Catalunya romànica, director del Centre d'Art Romànic Català (ARCAT, des de 1985) i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana i va ser el President dels Amics de l'Art Romànic del 1983 al 1999.

Antoni Comas i Pujol

Nascut a Mataró el 1931 i mort a Barcelona, 1981. Va ser historiador de la literatura i crític literari. Fou un dels fundadors de la revista universitària "Curial" (1949). Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú. Catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona (1965-81), va fer edicions de texts de Teresa de Jesús i de Joan Boscà, entre d'altres autors. Publicà moltes obres, com per exemple: Assaigs sobre la literatura catalana (1968), Les excel·lències de la llengua catalana (1967). Va rebre el premi Nicolau d'Olwer 1971, important inventari i estudi sistemàtic de la llengua catalana i del seu conreu literari als Països Catalans al s XVIII.

Albert Manent

Escriptor i activista polític i cultural. Va ser activista catalanista durant el franquisme. S'uní al clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas, Joan-Ferran Cabestany, Joaquim Molas i Miquel Porter, els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial. Col·laborà també en revistes de l'exili amb articles de crítica i estudis literaris, i entra també en contacte amb l'incipient catalanisme polític, especialment ambJordi Pujol i Max Cahner, pels quals fou molt influït. Dedicat professionalment a tasques editorials des de mitjan anys cinquanta, continuà involucrat en iniciatives polítiques de la clandestinitat, d'entre les quals la segona vaga de tramvies (1957) la campanya de l'afer Galingosa (1959), la campanya 'Volem bisbes catalans' (1966), però sobretot culturals: fou cofundador de la segona etapa dela Serra d'Or(1959), cofundador de les Edicions Catalanes de Paris(1967) i col·laborador de la Gran Enciclopedia Catalana des del 1971, per a la qual redactà un gran nombre d'articles. El 1970 inicià estudis de filologia catalana a la universitat de Barcelona.

Joaquim Molas

Va néixer a Barcelona el 1930, historiador de la literatura, es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb una tesi sobre la poesia de Lluís Icard. Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool, del 1961 al 1972 fou professor als Estudis Universitaris Catalans, del 1971 al 1982 fou catedràtic de llengua i literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i des del 1982 a la Universitat de Barcelona. Investigador rigorós i inquiet, els primers anys, influït per Martí de Riquer i per Dámaso Alonso, es dedicà a la literatura medieval i a l'anàlisi estilística dels texts, i publicà dos excel·lents volums de divulgació sobre la literatura catalana del s. XIII (1961) i sobre la prosa del s. XV (1963). Més endavant es decantà cap a l'estudi de la literatura contemporània i s'inclinà cap a una metodologia de tipus marxista, de la qual són bona mostra la Poesia catalana del segle XX, en col·laboració amb Josep M.Castellet (1963), i diversos volums de la sèrie Antologia Catalana que dirigí. Els darrers anys ha evolucionat cap a mètodes més formalistes i més eclèctics, visibles en la revista Els Marges, que fundà el 1973, exponent d'una escola de crítica i d'historiografia literàries, que ell ha promogut.

Miquel Porter

Va néixer a Barcelona al 1930 i va morir Altafulla (Tarragonès) al 2004. Crític cinematogràfic, en la revista Curial són molt presents els seus articles referents al cinema. Es doctorà en història el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema. Cofundador de la revista universitària Curial (1949-50), participà en empreses culturals diverses —grups Teatre Viu, Els Setze Jutges—, però se centrà especialment en el cinema. Va ser el principal investigador de la història del cinema català, rescatà films catalans antics i en va fer curtmetratges antològics. Fou professor d'història de la cinematografia a la Universitat de Barcelona des del 1969, i catedràtic de 1992 fins el 2000, que es jubilà. Dirigí la secció cinematogràfica de l'Institut del Teatre de Barcelona (1975-77) i fou cap del Servei de Cinematografia de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya (1977-86). El 1992 fou guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el 2004 amb la medalla al mèrit cultural de la Ciutats de Barcelona. El 1995 fou nomenat rector de la Universitat Catalana d'Estiu, càrrec que exercí en un segon mandat de 1999 a 2001. Després de la seva mort, els hereus de Porter-Moix en cediren el fons documental a la Universitat de Barcelona. Encara en vida, havia cedit més de 700 títols cinematogràfic a la Filmoteca de Catalunya.

Aquests cinc autors van ser els fundadors de la revista Curial, i van dur a terme un tipus de catalanisme cultural per tal de protegir i enfortir aquesta cultura catalana. Van tenir col·laboradors de l'alta alcorina del món literari català, així com: J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú.