Curlàndia
| ||
| Capital | Jelgava | |
| Creació | 1561 Guerres Livòniques | |
| Dissolució | 1795 Incorporació a Rússia | |
| Llengua oficial | Alemany (letó més comuna) | |
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en rus, Kurshskii; en alemany, Kurland, en estonià Kuramaa), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Situació geogràfica
Situada en el golf de Riga, als marges del mar Bàltic, ocupa 26.000 km² aproximadament.
Població
Poblada originàriament per curs (o kurs) i livonians (o livs), en l'actualitat letons i lituans són els principals grups de població. La capital històrica era Mitau (l'actual Jelgava).
Història
En 1048 els danesos construïren a la zona una església cristiana, i en 1158 s'hi assentaren comerciants alemanys. A principis del segle XIII el territori fou dominat per membres de l'orde militar i religiosa dels Cavallers de Lituània (més tard els Cavallers de l'Orde Teutònic).
En 1234 es va fundar un bisbat que aviat va ser incorporat a Lituània, l'estat dels Cavallers Teutònics. En 1561, quan la Reforma protestant va haver guanyat adeptes i després de la derrota dels Cavallers Teutònics per les tropes del tsar Ivan el Terrible de Rússia (un succés que va dur a la dissolució de l'orde), Curlàndia es va convertir en un ducat sota control de Polònia. La regió va caure sota influència russa a principis del segle XVIII quan Anna Ivanovna, tsarina de Rússia entre 1730 i 1740,es va casar amb el duc de Curlàndia. Més tard, en 1795, després de la tercera partició de Polònia, es va convertir en província russa. En 1919 va passar a formar part de l'estat independent de Letònia, que entri 1940 i 1991 va pertànyer a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Ducs de Curlàndia
- Gotthard Kettler, 1561–1587
- Friedrich (1587–1642) & Wilhelm (1587–1616) Kettler
- Jacob Kettler de Curlàndia, 1642–1682
- Friedrich Casimir Kettler, 1682–1698
- Friedrich Wilhelm Kettler, 1698–1711
- Ferdinand Kettler, 1711–1737
- Ernst Johann Biron, 1737–1740
- Consell del Duc de Curlàndia, 1740–1758
- Carles de Saxònia, 1758–1763
- Ernst Johann Biron (novament), 1763–1769
- Peter Biron, 1769–1795
Nova Curlàndia
Curlàndia va ser l'estat més petit i allunyat d'Amèrica que hi va mantenir possessions colonials en aquest continent, principalment a l'illa de Tobago, entre 1642 i 1689. La colònia, coneguda com a Nova Curlàndia, va ser abandonada finalment a causa dels problemes viscuts en la metròpoli, pel que des de llavors el seu domini es va considerar lligat al de la veïna illa de Trinitat.
Referències i publicacions
- Murray, John, Russia, Poland, and Finland, - Handbook for Travellers, 3rd revised edition, London, 1875. (Inclou Curlàndia).
- Hollmann,H, Kurlands Agrarverhältnisse, Riga, 1893.
- Seraphim,E, Geschichte Liv-, Esth-, und Kurlands, Reval, 1895–1896 (2 vols).
- Christiansen, Eric, The Northern Crusades - the Baltic & the Catholic Frontier 1100-1525, London, 1980, ISBN 0-333-26243-3
- Hiden, John, The Baltic States and Weimar Ostpolitik, Cambridge University Press, 1987, ISBN 0-521-32037-2
- Kirby, David, Northern Europe in the Early Modern Period - The Baltic World 1492 -1772, Longman, London, 1990, ISBN 0-582-00410-1
- Hiden, John W., & Patrick Salmon, The Baltic Nations & Europe, Longman, London, 1991, ISBN 0-582-08246-3
- Haupt, Werner, Army Group North: The Wehrmacht in Russia 1941-1945, Schiffer Publishing, Atglen, PA.,1997. ISBN 0-7643-0182-9