Dànau
Dànau (Danaus, Danaós, Δαναός), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i nét de Posidó i de Líbia. Fou germà d'Egipte (Aegyptus) i pare de cinquanta filles (les Danaides).
Fugí de Líbia amb les seues cinquanta filles perquè els seus nebots, els cinquanta fills d'Egipte, les demanaven com a esposes, però l'oracle l'havia advertit que un gendre seu el mataria. Arribà a Argos, on fou acollit per Gelanor. Allà ensenyà al poble a fer pous i canals i, considerat benefactor públic, destronà Gelanor i es proclamà rei. Els fills d'Egipte, finalment, el van trobar i exigiren casar-se amb les seues filles. Ell hi accedí, però donà instruccions a les filles perquè matessin els respectius marits la nit de noces. Totes el van obeir, menys una, i el gendre supervivent, Linceu, el va matar per venjar els germans.
El mite fou tractat per Èsquil a la trilogia de les Danaides, de la qual ens n'ha pervingut el primer drama: Les suplicants.