Déjà vu
Déjà vu és una expressió en francès que significa «ja vist» i descriu l'experiència de sentir que s'ha estat testimoni o s'ha experimentat prèviament una situació nova. L'experiència sol anar acompanyada d'una convincent sensació de familiaritat i també per una sensació d'«esglaiament» o «estranyesa». S'atribueix amb freqüència a un somni, encara que en alguns casos hom té la ferma sensació que l'experiència «va ocórrer autènticament». Aquest concepte va ser encunyat per l'investigador psíquic francès Emile Boirac (1851-1917).
Explicació científica
Generalment s'explica la sensació de déjà vu, com a una disfunció cerebral molt estesa (més del 70% de la gent diu haver-la experimentant), perquè el cervell processa la informació entre els sistemes neurològics responsables de la memòria a llarg termini en lloc dels responsables de la memòria a curt termini.[1]
S'han creat moltes ficcions sobre aquest tema, com la pel·lícula Déjà vu de Tony Scott (2006) o una cançó de Beyoncé anomenada també Déjà vu.
Fenòmens relacionats
Jamais vu
Jamais vu (‘mai vist’) és no recordar explícitament haver vist alguna cosa abans. La persona sap que ha ocorregut abans, però l'experiència li resulta estranya.
Presque vu
Presque vu (‘quasi vist’) és la sensació d'estar a punt recordar alguna cosa ide no aconseguir-ho. Aquest és el sentiment de tenir-ho «a la punta de la llengua».
L'esprit de l'escalier
L'esprit de l'escalier és la sensació que tenim quan ens ve al cap, massa tard, l'acció que hauríem d'haver pres.
Vegeu també
Referències
- ↑ Hart, Hilary; Whitmore, Kingsley; Willems, Guy. A neurodevelopmental approach to specific learning disorders (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p.44. ISBN 1898683115.
Bibliografia
- «What is deja vu?». Psychology Today, 05-01-2010.
- Draaisma, Douwe. Why life speeds up as you get older. Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521691990.