Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua. Sovint, es tracta d'un so que no es pot expressar amb una única lletra de l'alfabet emprat per a escriure l'idioma en qüestió. Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix so, i el dígraf existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals.

Menes de dígrafs

Dígrafs del català

dj (segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: adjectiu, cambodjà)
ds (representa [ts]) (exemples: adscriure, adsorció)
gu (davant e o i; representa [g] o [γ]) (exemples: guerra, paguin)
ig (després de vocal, a final de paraula; segons els dialectes representa [tʃ] o [jtʃ]) (exemples: puig, maig)
ix (després de vocal, a final de síl·laba; segons els dialectes representa [ʃ] o [jʃ] o [js]) (exemples: caixer, feixa)
ll (segons els dialectes representa [ʎ] o [j]) (exemples: callar, soroll)
ny (representa [ɲ]) (exemples: canya, empeny)
qu (davant e o i; representa [k]) (exemples: esquena, quins)
rr (sempre entre vocals; representa [r]) (exemples: arrossegar, terrassa)
sc (després de consonant i davant e o i; representa [s]) (exemples: abscés, obscenitat)
ss (sempre entre vocals; representa [s]) (exemples: cassola, assignar)
tg (davant e o i; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: fetge, heretgia)
tj (davant a, o o u; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: platja, lletjor)
ts (representa [ts]) (exemples: potser, tsar)
tx (representa [tʃ]) (exemples: metxa, txec)
tz (segons els dialectes representa [dz] o [ts]) (exemples: atzur, realitzar)

Alguns dígrafs d'altres llengües

ch (representa [x] en alemany, neerlandès, txec o polonès; [tʃ] en anglès, espanyol, gallec o occità; [ʃ] en bretó, francès o portuguès; [χ] en gal·lès; [k] en italià)
ck (representa [k] en alemany o anglès)
cs (representa [tʃ] en hongarès)
gh (representa [g] en italià)
gli (representa [ʎ] en italià)
gn (representa [ɲ] en bretó, francès o italià)
kh (representa [x] en mots àrabs, russos, o grecs transcrits al català)
lh (representa [ʎ] en portuguès o occità)
lj (representa [ʎ] en eslovè o serbocroat)
ly (representa [ʎ] en hongarès)
ng (representa [ŋ] en anglès, gal·lès o neerlandès)
nh (representa [ɲ] en portuguès o occità)
nj (representa [ɲ] en eslovè o serbocroat)
ph (representa [f] en molts idiomes, en mots d'origen grec)
sh (representa [ʃ] en anglès o occità)
sj (representa [ʃ] en neerlandès)
sz (representa [s] en hongarès o [ʃ] en polonès)
th (representa [θ] o [ð] en anglès, o [θ] en gal·lès; i [θ] en mots àrabs o grecs transcrits al català)
ty (representa [c] en hongarès)
zh (representa [ʒ] en noms russos transcrits o [ʈʂ] en la romanització pinyin del xinès)
zs (representa [ʒ] en hongarès)

Això pel que fa a combinacions consonàntiques. També hi ha moltes menes de dígrafs vocàlics que representen diversos sons segons les llengües.

És important remarcar que en cas d'estrangerismes, com ara topònims nouvinguts o d'ús rar, la utilització de dígrafs és preferent per mantenir el símil fonètic respecte a la llengua que ens l'ha fet arribar (especialment entre llengües que no empren el mateix alfabet): Kazakhstan, Cochabamba, Sheffield, Hangzhou, etc.