Dansa rodona

La dansa rodona apareix en els primers testimonis gràfics de danses de les terres mediterrànies, en representacions de balls en les quals els balladors es donen les mans i mouen els peus bé en forma lineal o en forma de rodona: són els etruscos o els ibers o altres pobles antics els que ens han llegat relleus, escultures, pintures o ceràmiques que ho confirmen. La primera descripció escrita, però, és la que ens dóna Homer en la seva Il·líada:

«	Dansaven fadrins i fadrines formosos, les mans dels uns agafades a les dels altres...Amb els peus entrenats, de vegades es movien amb un qui-sap-la llestesa, com quan un terrissaire, bo i assegut, aplicant la má al torn, prova de fer-lo córrer...Al voltant de l'atractívola dansa hi havia molta gent que s'hi adelitava	»
— Il·líada. Homer

.

També Plutarc parla d'un cor circular de minyons i Xenofont d'una dansa en rotllana. D'aquí s'ha derivat l'opinió que la dansa en forma de rotllana és d'origen grec i que aquests ens la varen llegar quan arribaren les nostres costes. Ella seria el nucli del qual es derivaria la sardana. No manquen autors, com Josep Pella i Forgas, que veuen encara orígens anteriors, o Sebastià Bartrina, que, en una ponència presentada a l'Associació Espanyola d'Orientalistes, escrivia: Les narracions de danses en rotllana...corresponen de ple a la cultura anatòlica, com també, és conegut que els modes musicals bizantí i grec vénen d'Anatòlia. Conclou finalment que de fet, el poble ibèric de les costes dels països catalans conegué danses rítmiques afins l sardana.

Referències

• Josep Maria Mas i Solench, La sardana, pag. 38, Col·lecció Som i serem.