Darío Xohán Cabana

Darío Xohán Cabana (Roás, Terra Cha de Lugo, 1952) és un escriptor gallec.

Va fer el batxillerat a Lugo, i no va seguir estudis acadèmics. El 1968 va ingressar a la Union do Povo Galego (UPG). Des del 1971 fins al 1975 va treballar a les Edicións Castrelos de Vigo amb Xosé María Álvarez Blázquez. Va tornar a Lugo, on va fer diversos treballs de supervivència, fins que va ser alliberat per la Central Sindical Nacionalista. Després de passar alguns anys a Corcubión (Costa da Morte, Coruña) com a guarda municipal, des del 1986 és funcionari del Concello de Lugo, i viu a la parròquia de Romeán, prop de Lugo. Està casat i té dos fills. Col·labora diàriament, des del 1987, a La Voz de Galicia amb un encreuat en gallec, és membre del Consell de Redacció d'A Trabe de Ouro. Forma part de les Redes Escarlata, i és acadèmic de la Real Academia Galega.

Entre els seus llibres, prop de quaranta, es poden comptar, de poesia, Romanceiro da Terra Cha (1973), VIII fragmentos (1987), Amor e tempo liso (1987), Patria do mar (1989), Canta de cerca a morte (1994) i Cabalgada na brétema (2006); de narrativa, Galván en Saor (1989), que va constituir un èxit editorial, Fortunato de Trasmundi (1990), Vidas senlleiras (1992), O cervo na torre (1994), Morte de rei (1996), i Mitos e memorias (2003). També és autor de diverses antologies de poesia gallega, i d'estudis històrics com Modios e moios: nota sobre metroloxía galega medieval, A chegada a Lugo do primeiro tren i Cunqueiro e Don Hamlet en Lugo. Va publicar també traduccions del Cancioneiro de Petrarca, dA Divina Comèdia i la Vida nova, de Dant, i dOs Tres Mosqueteiros d'Alexandre Dumas; per la de La Divina Comèdia li va ser atorgada la medalla d'or de la ciutat de Florència. L'any 2003 va reunir en un volum, sota el títol de Vinte cadernos, tota la seva obra poètica anterior.