Daurel e Beron

Daurel e Beron és una obra de la literatura occitana medieval. Es tracta d'una cançó en 2.200 versos decasíl·labs, escrita entre 1170 i 1200. Es creu que l'autor va viure entre l'Agenès i el Llemosí. Conta com Beuve d'Handstone confia el seu fill Beron al joglar Daurel. Beuve és mort pel comte Guiu, que fa buscar el nen arreu. Daurel el salva donant al seu propi fill i marxa a Babilònia. De gran, Beron torna i ajuda Daurel, venja el seu pare.

Hi destaca la barreja d'arcaisme moral, on ressalta tot un fons de psicologia masculina, i innovació social, ja que té un caràcter plebeu, i on l'amistat entre els personatges de Beuve i Daurel ultrapassa els lligams entre senyor i vassall. No fa concessions a un refinament psicològic, entre la màgia i la crueltat, i alguns crítics la consideren una obra rude i primitiva.

Referències

• Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.