Decret de col·lectivitzacions
El decret de coŀlectivitzacions i control obrer va ser un dels objectius del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la guerra civil espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i, a més, indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya.
Els criteris que va establir el decret van ser els següents:
- Les empreses que tenien més de 100 treballadors o havien estat abandonades pels seus propietaris eren col·lectivitzades obligatòriament.
- Les empreses que comptaven entre 50 i 100 treballadors eren col·lectivitzades si dues terceres parts dels treballadors ho demanaven.
- Les empreses de menys de 50 obrers restaven sota el control del seu propietari, però eren fiscalitzades per un consell obrer.
Els més perjudicats van ser, sens dubte, els grans propietaris, mentre que els petits empresaris conservaren les seves fàbriques, per bé que controlades pels obrers. Els problemes que van tenir les indústries van ser els d'una economia de guerra: manca de primeres matèries que s'obtenien de l'Espanya en mans dels franquistes, escassetat de combustible, bloqueig a les exportacions i represàlies de companyies estrangeres que havien patit la col·lectivització de les seves empreses a Catalunya.
Els resultats de les col·lectivitzacions van ser irregulars: alguns sectors, com el metall i el químic, van actuar amb eficàcia, mentre que altres branques industrials van ensopegar a causa de l'intervencionisme dels consells obrers o la manca d'experiència dels seus gestors.
Al camp català, els pagesos propietaris van formar part de forma obligatòria de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FSAC) a la qual havien de vendre les seves collites, al preu indicat per la conselleria d'Agricultura, i a canvi la FSAC els proveïa, a preus raonables, dels productes de primera necessitat que havien de menester. Tanmateix, els pagesos només venien una part de la seva collita i l'altra la reservaven o la venien al mercat negre, on es pagaven millors preus a causa de l'escassetat que hi havia.
El nombre de col·lectivitzacions efectuades al camp fou relativament petit i en cap moment no alteraren l'estructura de la propietat.
-
Cartell de la coŀlectivització en el sector textil.
-
Tiquet d'entrada al cinema controlat per la CNT-FAI.
Bibliografia
- Bonamusa, Francesc. «Economia, finances i col·lectivitzacions industrials», a Breu Història de la guerra civil a Catalunya. Barcelona:Edicions 62. 2005. Paàgines 289-315.
- Mayayo i Artal, Andreu. «El conflicte social al camp», a Breu Història de la guerra civil a Catalunya. Barcelona:Edicions 62. 2005. Pàgines 334-350.