Delfinoteràpia

La delfinoteràpia és el tractament de determinades dolències amb ajuda d'un dofí.

Orígens

Els orígens de la dofinoteràpia es remunten a la dècada dels 50, quan el metge i psicoanalista John Lilly, estudiós de l'anatomia i sistema neurològic d'aquests mamífers, va adonar-se de la influència que tenien sobre la psique humana, sobretot en la seva part més emocional, ja que subministren energia i optimisme de manera natural.

La tasca de Lilly i d'altres investigadors que varen treballar amb ell va consistir en intentar establir una comunicació recíproca entre l'ésser humà i el dofí, basant-se fundamentalment en que aquests animals són capaços de comunicar imatges a través dels sons que emeten. John Lilly, en definitiva, va mostrar al món que els dofins són éssers inteligents i que poden "conectar" psicològicament amb l'ésser humà.

Els dofins en processos d'aprenentatge

Els espectacles amb dofins són sempre impressionants. No només per les proeses que són capaços de realitzar, sinó per l'alegria que transmeten als espectadors. L'experiència de nadar amb un dofí és descrita per aquells que l'han viscut com una de les més gratificants de la seva vida. Per aquest motiu, molts metges han decidit recórrer a aquests animals per alleujar trastorns nerviosos, sobretot en nens, amb els que és més difícil de tractar quan ets adult.

De fet, s'ha comprovat que els resultats són molt positius amb nens amb síndrome de Down i autistes, ja que milloren la seva capacitat per a prestar atenció, fet que influeix en una optimització dels processos d'ensenyament. Els monitors premien als petits en les tasques d'aprenentatge amb la possibilitat d'entrar en contacte amb els dofins.

Els nens entren a l'aigua i els terapeutes els permeten nadar amb els dofins, acariciar-los, participar en jocs etc… Aquest reforç positiu és tan gran pel nen, que augmenta la seva atenció i la seva capacitat de comunicació. Els dofins són capaços de donar molt per molt poc, sobretot perque tenen una sensibilitat i intel·ligència inigualable en la naturalesa.

Austràlia és un dels països més avançats en teràpies amb dofins aplicades a nens disminuïts psíquics. Molts centres australians de salut traballen amb èxit gràcies a la dofiteràpia, encara que també es coneixen centres a Mèxic, Estats Units i Argentina, entre d'altres.

Algunes hipòtesis

Encara que no està comprovat científicament, alguns terapeutes consideren que els sons que emet un dofí entrenat són capaços, a més, d'estimular el sistema nerviós i el cervell humà, un efecte que és molt més representatiu en menors d'edat. Es tracta d'una hipòtesis que dia a dia cobra força en virtut dels bons resultats que s'obtenen en diversos centres de dofiteràpia repartits per tot el món. Pacients infantils tractats amb dofins han millorat la seva capacitat motora gràcies als exercicis a l'aigua, a més d'incrementar la seva capacitat de comunicació, i guanyar en independència, serenitat i cooperació. Els metges, malgrat això, insisteixen en que aquests animals no són capaços de curar o eradicar la malaltia, sinó que aconsegueixen afavorir certes millores que permeten certs progressos i avenços.

Altres aplicacions i alguns mètodes de tractament

Els dofins no només són capaços d'ajudar als nens. Molts especialistes atribueixen a aquests animals poders terapeutics també en adults, i efectes positius en la majoria de malalties molt diverses, entre elles la depressió, l'autisme, la paràlisis cerebral, problemes motors, auditius i de visió, i fins i tot el càncer.

Normalment la forma de tractament més habitual és a través dels banys de contacte, mitjançant exercicis, carícies i altres expressions de carinyo que el dofí i el pacient es professen espontàniament. Aquests contactes permeten incrementar l'optimisme, pacificar ment i esperit, augmentar la seguretat i la confiança, així com desbloquejar les fonts de por.

Encara que és una terapia coneguda i reconeguda per molts científics, altres metges i especialistes consideren que els seus resultats són molt més limitats del que es creu i que els dofins no tenen facultats miraculoses que poden acabar amb les malalties. Un altre inconvenient és que moltes vegades la millora del pacient depen de com aquest s'entregui al contacte amb aquests animals, per no mencionar l'alt cost econòmic d'aquestes teràpies.

Abans que tot, hem de tenir en compte que no estem davant d'una medicina alternativa, sino complementària a una altra sèrie de recursos mèdics que, en conjunt, és quan produeixen bons resultats.