Dermatitis atòpica
 Dermatitis atòpica en un nen | |
| Classificació | |
|---|---|
| CIM-10 | L20 |
| CIM-9 | 691.8 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 603165 |
| DiseasesDB | 4113 |
| eMedicine | emerg/130 derm/38 ped/2567 oph/479 |
La dermatitis atòpica (o èczema atòpic) és una malaltia dermatològica caracteritzada per lesions seques, escatoses, i molt pruriginoses. Les plaques vermelles apareixen en general entre l'edat de 3 mesos i 2 anys. Aproximadament 10% dels nens en són afectats. Els seus efectes acostumen a minvar i desaparèixer a partir dels 12 anys.
Causes
- La dermatitis atòpica sobrevé en individus genèticament predisposats a l'atòpia i a les seves manifestacions (per exemple l'asma, la rinitis al·lèrgica, les al·lèrgies). En el 60% dels casos, un dels pares és atòpic.
- Un dels factors predominants en la gènesi de la dermatitis atòpica és la sequedat cutània.
Diagnòstic
L'United Kingdom Working Party ha proposat criteris de diagnòstic precisos :
Criteri obligatori : Presència d'una dermatosi pruriginosa (malaltia de la pell que raspa) associada a 3 o més dels criteris següents:
- Antecedents personals d'èczema dels plecs de flexió i/o de les galtes
- Antecedents personals d'asma o de rinitis al·lèrgica (o antecedents familiars en els nens de menys de 4 anys).
- Antecedents de xerosi (pell seca generalitzada) en el transcurs del primer any de vida.
- Èczema dels grans plecs o èczema de les galtes, del front, de les convexitats dels membres en el nen de menys de 4 anys.
- Començament dels signes abans de l'edat de 2 anys.
Evolució de la malaltia
La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que evoluciona per empentes, amb períodes de calma on les lesions són mínimes, bé que sempre presents. Existeixen sovint factors que provoquen els influxos (que han de ser identificats i ser combatuts): al·lèrgies, calor, suor, estrès... La malaltia pot retrocedir espontàniament després d'alguns anys d'evolució.
Tractament
És exclusivament simptomàtic i preventiu:
Prevenció - educació del pacient
- evitar els canvis de temperatura sobtats, així com les temperatures extremes que ressequen la pell
- evitar els aires condicionats que treuen la humitat de l'ambient
- bany amb sabons sobregrassos
- evitar els sabons agressius
- utilització d'emol·lients ("hidratants") després la neteja
- evitar que les llanes entrin en contacte amb el cos, privilegiar el cotó i treure les etiquetes
- evitar àcars, florits, tabac, animals domèstics, contagis d'herpes
- res de règim alimentari en particular (excepte al·lèrgia alimentària provada)
- vacunar de manera normal el nen (paper agreujant infeccions)
- aconsellar l'alletament maternal prolongat
- evitar la diversificació alimentària precoç
- contraindicació formal de l'automedicació.
Tractament simptomàtic
- Tractament de les infeccions de la pell (que són sovint provocades per la raspadura)
- Utilització de pomades glucocorticoides sota estricta vigilància mèdica en el moment de les crisis
- Utilització d'antihistamínics en cas de pruïja.
- En casos severs es pot utilitzar:
- Inhibidors de la calcineurina:
- Tacrolimus tòpic (Protopic®)
- Pimecrolimus (Elidel®, Pimecrolimus Novartis®, Rizan®)
- Glucocorticoides (prednisona) orals en cicles curts
- Inhibidors de la calcineurina:
- En formes molt rebels:
- Antidepressius tricíclics
- Fototeràpia
- I fins i tot immunodepressors (metotrexate, azatioprina o ciclosporina)
Enllaços externs
