Dersim
Dersim és el nom d'una plana de l'oest d'Armènia, a l'antiga Derzene o Derxene i avui a Anatòlia. El seu nom significa porta d'argent en persa, i actualment forma part de la província de Tunceli a Turquia. El seu nom turc actual, Tunceli, vol dir terra de bronze. Està limitada al nord per Monzur Dagh (3.188 metres) i el Mercan Dagh; a l'oest per les fonts occidentals de l'Eufrates (el Kara Su), al sud per les fonts meridionals (Murat Su) i a l'est pel riu Piri Su.
A l'època de Claudi Ptolemeu rebia el nom de Daranalis, que podria provenir de l'emperador persa Darios I el Gran.
El nom modern correspon a la llengua zazaqui ("Porta de Plata) i formà una liwa que portava el nom de la seva capital, Çemişkezek, dins l'eyalat de Diyarbekir. Al segle XIX va esdevenir un wilayat amb nom Dersim pero el 1888 fou rebaixat a sandjak del wilayat de Harput (Mamuret al-Aziz) amb capital a Hozat i format pels kada (districtes) de Ovadjik, Çemişkezek, Çarsanjak, Mazgird, Pertek, Kiziçan, Kizilkilise i Pah; el sandjak tenia 63.430 habitants (15.460 turcs, 120000 kurds, 27600 kizilbaitxis xiïtes, 7560 armenis gregorians i 610 armenis protestants. Sota la república turca va esdevenir una província amb el nom de Tunceli, també donat a la capital Kalan (1936) que abans havia fet part del sandjak d'Erzindjan i wilayat d'Erzurum. Vegeu: Tunceli. El nom de Dersim encara es conserva popularment.
Bibliografia
- V. Cuinet, La Turquia d'Asie, Paris 1900
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|12|Plantilla:Puntdecimal|N|39|28|Plantilla:Puntdecimal|E|region:TR-62_type:adm1st|primary|name=}}