Descobriment
Un descobriment és l'observació nova o original d'algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural; la troballa, trobada o manifestació del que estava ocult i secret o era desconegut.
En el curs de la innovació científica, les més transcendents teories científiques i els majors descobriments en altres àmbits no són obra personal d'un geni, sinó que van ser desenvolupats per diverses persones, sigui en equips o per la suma d'esforços successius d'individus o grups humans. En la major part dels casos, no són èxits deguts a la serendipitat o a l'atzar, sinó fruit de processos de investigació o exploració sistemàtica conscient molt perllongats en el temps.
També es pot denominar descobriment la descripció de les primeres incursions de gent d'una cultura en l'ambient geogràfic i cultural d'una altra. La cultura occidental ha usat el terme per a emfatitzar la importància en la història del món de l'exploració lligada a l'expansió d'Europa cap a la resta del món. El descobriment de cada continent, illa i accident geogràfic, per part de viatgers, exploradors, conqueridors i colonitzadors europeus, va conduir a la noció que els natius van ser descoberts, independentment del fet que ja estiguessin allí des de feia segles o fins i tot mil·lennis. Sol denunciar-se que el terme implica un seg endocèntric i etnocèntric en el llenguatge i el pensament.
Exemples de descobriments
- El descobriment de Joseph John Thomson del model de l'electró.
- El descobriment de l'estructura de l'ADN.
- El descobriment dels quàsars.
- El foc.
- L'Agricultura, en la denominada Revolució neolítica.
- El descobriment que la Terra no és plana, i que sol atribuir-se a Eratòstenes, que va proposar una mesurament de la Terra basada en l'absència d'ombra en el solstici d'estiu en el tròpic de càncer. Altres civilitzacions tenen descobriments similars. En realitat, la curvatura de la terra és observable de forma bastant òbvia (primer desapareix el fons d'una nau quan rebassa l'horitzó, o la base d'una muntanya si ens allunyem d'ella).
- El descobriment que la Terra no és el centre de l'univers (Teoria geocèntrica -Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton-).
- L'Era dels descobriments és el nom que es dóna al període de trànsit entre l'Edat Mitja i l'Edat Moderna caracteritzat pels descobriments geogràfics.
- A la fi de l'Edat Moderna i en plena Edat Contemporània es van produir els descobriments d'Austràlia, de les fonts del Nil, de l'Antàrtida o de les fites geogràfiques en les exploracions polars (Pol Nord i Pol Sud) i en l'escalada de les muntanyes més elevades (Everest).
- L'exploració submarina i l'exploració espacial són dos nous camps per als descobriments.
