Determinant (llengua)

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu. Pertany a les categories variables ja que admet flexió de gènere i nombre. És una categoria que agrupa elements que tenen diferent comportament sintàctic i diversa càrrega semàntica.

Classificació

N'hi ha de diversos tipus:

• articles: actualitzen i precisen el substantiu.

• Article definit o determinat: el, la, els, les i l'.
• Article indefinit o indeterminat: un, una, uns, unes.
• Article personal: en, na, el, la i l'.

• demostratius: indiquen la posició de l'objecte del discurs respecte a l'emissor.

• Indiquen proximitat: aquest / este, aquesta / esta, aquests / aquestos / estos, aquestes / estes.
• Indiquen llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles.

• possessius: marquen la pertinença. Poden ser tònics (el meu, les seves...) o àtons (mon, sa...)

• De primera persona: un posseïdor (meu, meva, meus, meves) o molts posseïdors (nostre, nostra, nostres).
• De segona persona: un posseïdor (teu, teva, teus, teves) o molts posseïdors (vostre, vostra, vostres).
• De tercera persona: un o molts posseïdors (seu, seva, seus, seves).

• numerals: indiquen una quantitat precisa. Es divideixen en cardinals (un, dos, tres, quatre...), ordinals (primer, segons, tercer, quart...), partitius (mig, terç, quart, quint / cinquè, sext / sisè, sèptim / setè, octau / huitè, novè, dècim / desè...), multiplicatius (doble, triple, quàdruple...) i col·lectius (parell, centenar, miler,...)

• indefinit: es refereixen al nom de manera inconcreta, sense precisar-lo (un, tota, certs, mateixes, algun, altres, qualssevol, cada, etc.)

• quantitatius: expressen una quantitat però de manera inconcreta (quant, tanta, pocs, moltes, més, menys, massa, foça, gens, prou, cap, bastant, gaires, etc.)

• interrogatius i exclamatius: determinen la modalitat de l'oració (quin, qui, què, etc.)