Diego de Deza
Diego de Deza (Toro 1443; Sevilla, 1523), sacerdot i teòleg espanyol.

El 1470 ingressà a l'Orde de predicadors (dominics). Estudià a la Universitat de Salamanca on més tard ocupà la càtedra de teologia.
Fou nomenat tutor del príncep Juan, fill dels Reis Catòlics. Posteriorment fou nomenat bisbe de Zamora i el 1494 de bisbe de Salamanca. El 1498 és nomenat bisbe de Jaén i, entre el 1500 i el 1504 ocupa el bisbat de Palència, essent nomenat posteriorment Arquebisbe de Sevilla.
Defensà les idees de Cristòfor Colom davant dels reis i l'acompanyà a Salamanca per a enfrontar-se amb el claustre de la Universitat.[1]
Fou inquisidor general al Regne de Castella i a la Corona d'Aragó des del 1499, essent substituit pel cardenal Cisneros el 1507.
Fou nomenat arquebisbe de Toledo, però no arribà a prendre possessió, ja que morí abans, el 9 de juny de 1523.
| Precedit per: Tomàs de Torquemada |
Inquisidor general de la Corona de Castella Inquisidor general de la Corona d'Aragó 1499 – 1507 |
Succeït per: Gonzalo Jiménez de Cisneros |
Referències
- ↑ Doncel y Ordaz, Domingo. La Universidad de Salamanca en el tribunal de la historia: memoria que presenta al Sr. Rector de la misma (en castellà). Imp. y Lit. de Telesforo Oliva, 1858, p.34.