Dieta
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Dieta (desambiguació)». |
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població. La dieta forma part dels estils de vida de les persones. Podem dir que els termes dieta, ingesta, alimentació, nutrició i gastronomia, són termes semblants, però amb diferents lleugers matisos.
Condicionants de la dieta
- La conformació de la ingesta o dieta està condicionada per la disponibilitat d'aliments que, evidentment, depén de les condicions climàtiques, d'edafologia i d'ubicació geogràfica de cada regió, però també és conseqüència de raons religioses, culturals i ideològiques o de fenòmens històrics, socials,econòmics i polítics.
- L'alimentació, conseqüència de molts factors, es conforma també tenint en compte aspectes individuals, que en l'escala de preferències són molt variables, condicionats per múltiples agents que actuen en funció de preferències estètiques, gastronòmiques, etc. que, al seu torn, estan influïdes, entre altres, per la tradició, la cultura, la publicitat o la disponibilitat de mitjans.
Globalització de la dieta
Un altre fet important d'homogeneïtzació alimentària és, com en altres àrees, la tendència a la globalització, cada vegada més estesa, que fa que els aliments tinguen menys fronteres i que, en conseqüència, es puguen trobar idèntics aliments, a vegades de les mateixes marques, en tots els països del món, recolzats per una publicitat prou suggestiva com per a tindre més influència en la nostra capacitat de decisió que molts dels factors que tendixen a individualitzar els nostres consums alimentaris.
Quantitat i qualitat de la dieta
Quan una societat evoluciona positivament té més opcions en l'elecció d'aliments i això comporta que els més apreciats es consumisquen amb més freqüència. Succeïx, a més, que els aliments més desitjats solen ser nutricionalment més rics, per la qual cosa les malalties per falta de nutrients tenen cada vegada menor incidència i per això, en pocs anys, han quedat en el record carències que durant molt de temps van estar esteses. La ingesta d'aliments més rics, més concentrats en nutrients, que ens proporcionen més plaer, no suposa que s'aconseguisquen estats nutricionals perfectes, la qual cosa ocorre és que canvien les patologies nutricionals. Per sort, el millor coneixement de la nutrició, dels nutrients, de la fisiologia i, en general, de la relació aliments-organisme, ens permet prendre les mesures oportunes per a arribar a obtindre els millors resultats.
Totes les cuines, inclús les més autòctones i tradicionals han evolucionat i en elles s'ha produït un fenomen de desenvolupament i refinament a través de les generacions.
Relació dieta-salut
En totes les cultures hi ha un principi estés de la relació causa-efecte entre els aliments i els valors de cada societat, des del "som el que mengem", de Hipòcrates, al "digue'm què menges i et diré qui ets", de Brillat-Savarín, o la teoria més elaborada de Rouffignat "digue'm com t'abasteixes, com cuines, de quina manera i on menges i et diré qui ets". En tots els casos, aquest autor considera que el que realment som és "consumidors socialment i culturalment en mutació, consumidors que reflectixen en els seus comportaments alimentaris, l'expressió dels seus valors".
Tipus de dieta
- Dieta sana, una dieta pot ser o no ser saludable
- Dieta mediterrània, atlàntica, continental: dietes bàsiques europees
- Vegetarianisme, veganisme, etc.: dietes basades en la restricció de certs aliments
- Dieta cetogènica: Dieta rica en greixos i pobre en carbohidrats. Aquesta dieta és desequilibrada i comporta risc per la salut.
- Dieta dissociada: Dieta basada en la combinació de determinats aliments (per exemple, de carns o d'ous amb verdures) i el refús d'altres combinacions alimentàries.