Divinitats del budisme

[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]

Les divinitats del budisme tenen un significat diferent al dels déus tal com s'entenen a Occident. En sànscrit, la paraula utilitzada per dir "divinitat" és deva, però aquest mot també significa "esperit", "semi-déu", "àngel", "sant" o qualsevol ésser sobrenatural benevolent. Pel budisme, els devas representen més aviat les qualitats de la ment desperta.

Postura del Buda davant la divinitat

En l'ensenyament del Siddharta Gautama no cal un lloc per a déu o la divinitat. No es tracta que Buda negui l'existència de Déu, en realitat considera que l'existència o no de déu és un debat inútil i sense solució que no canvia res (ho compara amb algú que es vol arrencar una fletxa del cos a qui no li ha d'importar de quin material està feta). El Majjhima-nikaya(109, 90) afirma que Buda va admetre l'existència de divinitats (deva), i la principal d'aquestes seria Brama.

Pel budisme, a més, aquestes deïtats tenen només una existència temporal i no poden fer res contra l'acció contínua i automàtica del karma. Fins i tot els déus per aconseguir l'alliberament final (mokxa) han de transmigrar (samsara) en humans i convertir-se en deixebles de Buda.

Els déus en els corrents budistes principals

• El corrent original del budisme anomenat theravada es pot qualificar d'ateu en el sentit concret de no creure en un Déu etern i creador.

• En altres corrents renovadors com el mahayana, la valoració i importància de les divinitats sí que està molt considerada; els nombrosos déus s'hi classifiquen com pertanyents al regne del desig, de la forma o a l'immaterial.

• La religiositat popular dels països budistes s'ha complagut en el culte de la mateixa figura de Buda tot i que no és pròpiament una deïficació i també, particularment en el budisme tibetà o vietnamita, ha buscat l'ajut espiritual dels éssers il·luminats com Tara i Kuan Yin entre molts d'altres.