Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc v 1095 - 1127), comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).[1]
Orígens familiars
Filla de Gilbert de Millau o Gerbert de Gavaldà i de Gerberga de Provença. Hereva directa del comtat de Provença de la seva mare així com el comtat de Gavaldà, Millau i part del vescomtat de Carlat del seu pare.
Núpcies i descendents
El 3 de febrer de 1112 es casà a Arle amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, al qual cedí tots els seus territoris. D'aquest matrimoni en nasqueren cinc fills:
- la infanta Berenguera de Barcelona (1108-1149), casada el 1125 amb Alfons VII de Castella
- l'infant Ramon Berenguer IV (1113-1162), comte de Barcelona i príncep d'Aragó pel seu matrimoni amb Peronella d'Aragó
- l'infant Berenguer Ramon I de Provença (1115-1144), comte de Provença
- l'infant Bernat de Barcelona (1117)
- la infanta Estefania de Barcelona (1118-d1131), casada el 1128 amb Centuli III de Bigorra i el 1130 amb Ramon II de Dax
- la infanta Mafalda de Barcelona (v1120-d1157), casada amb Guillem de Castellvell
- la infanta Almodis de Barcelona (1126-d1164), casada amb Ponç de Cervera, vescomte de Bas
| Precedida per: Gerberge de Provença |
Comtessa de Provença 1112–1127 |
Succeïda per: Ramon Berenguer III |
Referències
- ↑ Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.35-38. ISBN 84-7246-085-0.
Bibliografia
- Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007 [Consulta: 1r maig 2103].