Dolmen de Molers
El dolmen de Molers, situat dins el terme municipal de Saldes, és un dels megàlits més importants dels trobats dins la comarca del Berguedà. Les restes i els materials trobats en les excavacions dutes a terme daten el dolmen cap a voltants del 1500 aC, dins del bronze mitjà.
Situació
El dolmen es troba situat a uns 70 metres abans del trencall de Molers, tot seguint la carretera B-400 (de Guardiola de Berguedà a Gósol), en un camp de conreu a l'esquerra de la carretera.
Descripció
El dolmen es format per un gran túmul circular de 20 metres de diàmetre i 2,5 d'alt sobre el qual hi ha disposat una cambra pentagonal de 3,44 metres de llarg per 1,37 d'ample. Està cobert per una llosa de 2,52 metres de longitud, per 2,38 d'amplada i 0,62 de gruix mitjà, amb un pes estimar de 8,5 tones.
Troballa
El megàlit fou excavat per primera vegada per mossèn Joan Serra i Vilaró, en el decurs del estudi sistemàtic dels dólmens que aquest dugué duran la segona desena del segle XX.
Serra Vilaró troba una estructura oculta per una densa vegetació, amb la llosa de coberta partida i desplaçada, i en un pèssim estat de conservació, servint de suport d'un pal de telefonia de la companyia Telefònica. Es dugué a terme una primera excavació.
L'any 2002 la Societat d'Arqueologia del Berguedà va reexcavar i restaurar el dolmen sota la direcció de Josep Castany, Lídia Fàbregas i Josep Farguell
Restes
En l'excavació duta a terme per Serra Vilaró s'hi localitzaren restes humanes, un anell de bronze, dos ganivets de sílex i alguns fragments ceràmics, un d'ells era campaniforme pirinenc. En la intervenció del any 2002, en la qual es va tornar a excavar la cambra i el túmul i es troben noves restes: una dena de collaret de mol·lusc, un collaret d'ambre, material de sílex i quarsites, alguns vasos de ceràmica, fragments de campaniforme pirinenc, carenats, nanses d'apèndix de botó, així com noves restes humanes. Aquestes troballes permeten datar el dolmen dins del bronze mitjà, prop del 1.500 aC.
Restes humanes
Dels ossos i restes humanes trobades s'hi han trobat 166 peces dentàries que corresponen a uns vint individus, set dels quals foren infants. Les persones enterrades en el dolmen podrien ser residents de la zona o bé pastors i caçadors de pas.
Del estudi de les peces dentàries s'ha extrapolat l'edat dels individus enterrats. d'entre els 7 infants : n'hi havien dos d'entre un any i mig a quatre. Un de tres a set, dos de vora els nou anys, un de 10 a 11 i un de 11 a 12 anys. La resta eren individus adults que excepcionalment sobrepassaven els quaranta anys. La dieta d'aquests era una dieta molt abrasiva que desgastava les dents prematurament. Moltes de les dents mostren bandes de detenció o alentiment del creixement, causades, probablement, per malalties o períodes de desnutrició.
Referències
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|13|Plantilla:Puntdecimal|N|1|45|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}