Domènec Batet i Mestres
| Domènec Batet i Mestres | |
|---|---|
| 30 d'agost de 1872 – 18 de febrer de 1937 (als 64 anys) | |
 Domènec Batet el 1931 | |
| Lloc de naixement: | Tarragona |
| Lloc de defunció: | Burgos |
| País: | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} Segona República Espanyola
|
| Arma/servei: | Exèrcit de Terra Espanyol |
| Anys de servei: | 1887-1936 |
| Rang: | General |
| Batalles/guerres: | Guerra d'Independència cubana Sanjuanada de 1926 Fets del sis d'octubre Guerra Civil Espanyola |
| Condecoracions: | Creu Llorejada de Sant Ferran |
Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil Espanyola.[1]
Ingressa a l'acadèmia militar el 1887 i el 1895 partí com a tinent voluntari a la guerra de Cuba (1895-1898), on a l'any següent és ascendit a capità per mèrits de guerra. El 1897 torna a Espanya, continua els estudis i el 1919 és ascendít a coronel. El 1925 ascendeix a general de brigada i és destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona.
El 1926 és detingut i processat acusat de complicitat en l'intent d'alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera, dit de la nit de Sant Joan o Sanjuanada, però el Consejo Superior de Guerra l'absolgué.
Els fets del sis d'octubre
Vegeu també: Fets del sis d'octubre
En ésser proclamada l'any 1931 la República, es trobava destinat a Mallorca i substituí el destituït general López Ochoa com a capità general de Catalunya. Durant aquest comandament es distingí per l'acatament a l'autoritat civil, pel respecte al règim autonòmic català i per la prudència amb què actuà en les tensions entre alguns sectors militars i la nova administració autonòmica. En produir-se els esdeveniments del 6 d'octubre de 1934, Batet es posa en contacte amb el president del govern espanyol Lerroux que li respon que declari l'estat de guerra.[2] Després de diferents disturbis amb el resultat de 3 morts, l'exèrcit comandat per Batet pren la Plaça de Sant Jaume. El comandant parlamenta amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels mossos d'esquadra, perquè abandonin les armes. Aquest no cedeix i comencen a disparar sobre l'exèrcit espanyol produint varies morts i ferits. Aleshores els canons de l'exèrcit disparen contra el Palau de la Generalitat. Després de cinc hores, els insurrectes manats pel coronel Frederic Escofet es rendeixen i són fets presoners.
Malgrat els aldarulls, es considera que aconseguí dominar la situació amb el mínim de destruccions i violència, actitud que li valgué atacs d'ambdós bàndols: de la dreta i d'alguns sectors militars i dels vençuts.
El cop d'Estat
El març del 1935 fou nomenat cap de la casa militar del president de la República Niceto Alcalá-Zamora. El 16 de febrer de 1936 és designat cap de la Sisena Divisió Militar, amb seu a Burgos. Durant els intents d'aixecament d'alguns sectors militars, ell pren una postura contrària i el 16 de juliol de 1936 s'entrevista, al monestir d'Irache, amb el seu subordinat i un dels principals conspiradors el general Emilio Mola, comandant militar de Pamplona. Pels seus nous intents d'intentar aturar l'aixecament, el general Batet fou detingut a Burgos per alguns dels seus oficials. Condemnat a mort en consell de guerra, fou afusellat el 18 de febrer del 1937.
Vegeu també
Referències
- ↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Raguer Suñer, Hilario M. El general Batet. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.201. ISBN 8478265279.