Dominique Villars
Dominique Villars o Villar (Villar, 14 de novembre del 1745 – Estrasburg, 26 de juny del 1814) va ser un botànic francès.
Nasqué a Villard, un llogarret del municipi de Le Noyer, als Alts Alps, i fou allí on descobrí la botànica mentre vigilava el bestiar. Quan quedà orfe de pare, sa mare l'envià a Gap, perquè aprengués dret. En comptes d'això, descobrí el tractat de Loys Guyon (?-1630) Miroir de la beauté et de la santé corporelle i, poc després, feu amistat amb un metge que li prestà altres obres de medicina, incloent-hi dues de Pierandrea Mattioli (1501-1577).
Al 1766, conegué l'abbé Dominique Chaix (1730-1799), botànic aficionat que el formà en aquest camp i el feu descobrir l'obra de Linneu. A finals dels anys 1760, decidí estudiar medicina a Grenoble, on causà tan bona impressió a l'intendent provincial que l'atorgà una beca. Entre 1775 i 1776 participà en l'expedició geològica que dirigí Étienne Guettard (1715-1786) per l'àrea del Delfinat. A l'any següent, Guéttard cridà Villars a Paris perquè conegués els grans científics de la seva època, com els botànics Bernard de Jussieu (1699-1777), Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836), Edmé-Louis Daubenton (1732-1786), Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708), Sébastien Vaillant (1669-1722) i André Thouin (1746-1824), així com els metges Antoine Portal (1742-1832) i Félix Vicq d'Azir (1748-1794).
Es doctorà a Valença el 1778 i li fou oferta la direcció del jardí botànic i una càtedra a l'hospital civil i militar de Grenoble, amb un sou força confortable. A partir d'aquell moment, Villars consagrà el temps a les seves dues grans passions, la botànica (herboritzà la regió) i la medicina (salvà Jean-Baptiste Bernadotte (1763-1844), futur rei Carles XIV Joan de Suècia, que intentà debades de fer-lo el seu metge personal). La Revolució Francesa causà que hagués de deixar la seva feina a Grenoble. Obtingué la càtedra de botànica de l'escola de medicina d'Estrasburg el 1805, d'on n'acabaria esdevenint el degà. Morí en aquesta ciutat als seixanta nou anys.
L'obra
Villars és recordat sobretot per la Histoire des plantes du Dauphiné, que aparegué de 1786 a 1789. S'hi descriuen més de 2.700 espècies vegetals, el fruit de més de vint anys d'observacions.
Els seus manuscrits i l'herbari que aplegà es conserven al Muséum d'histoire naturelle de Grenoble. En botànica se'l cita com a autoritat taxonòmica amb l'abreviatura Vill.
Referències
Bibliografia
- Benoît Dayrat Les Botanistes et la Flore de France. Trois siècles de découvertes Paris: Publications scientifiques du Muséum national d'histoire naturelle, 2003
