Vés al contingut

Dorve

Dorve
Localització
Localització de Dorve
Poble del terme de la Guingueta d'Àneu,
abans, del municipi de Jou

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
La Guingueta d'Àneu
Superfície km²
Altitud 1,391 msnm
Població (2010)
  • Densitat
10 hab.
Coordenades 42° 35′ 32.90″ N, 1° 8′ 58.88″ E / 42.5924722°N,1.1496889°E / 42.5924722; 1.1496889{{#coordinates:42 | 35 | 32,90 | N | 1 | 8 | 58,88 | E | type:city(67)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Codi postal 25597

Dorve és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Antigament formava part del terme de Jou.

Està situat a prop i a llevant de l'actual cap de municipi, la Guingueta d'Àneu, en un coster emmarcat a llevant per lo Barranc i a ponent pel Barranc de la Costa, al sud-est del Serrat de Dorve i al sud-sud-est del Turó de l'Àliga.

Dorve té dues esglésies, la parroquial de Sant Bartomeu i la capella de Sant Esteve. Les cases del poble s'organitzen a l'entorn d'una plaça molt ample.

Etimologia

Segons Joan Coromines[1], Dorve és un dels molts topònims pirinencs d'origen bascoide, preromà, però del qual costa de precisar-ne l'origen exacte.

Geografia

El poble de Dorve

Les cases del poble [2]
  • Casa Alfonso
  • Casa Antònia
  • Casa Arnaldic
  • Casa Aimat
  • Casa Aiguanot
  • Casa Badia
  • Casa Blasi
  • Casa Cabaler
  • Casa Camadall
  • Casa Capella
  • Casa Carolina
  • Casa Caterina
  • Casa Cinto
  • Casa Escart
  • Casa Escosies
  • Casa Ferrera
  • Casa Gallimet
  • Casa Gildo
  • Casa Grau
  • Casa Leix
  • Casa Pere
  • Casa Picot
  • La Rectoria
  • Casa Teixidor
  • Casa Teixó
  • Casa Tissós

Història

Època moderna

En el fogatge del 1553, Dorbe declara[3] 5 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 30 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Dorbe. Hi diu que és una localitat amb alcalde situada en el vessant d'una muntanya molt alta, a la Vall d'Àneu. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Sant Bartomeu, servida per un rector natural de la vall. Hi ha diverses fonts amb aigües molt fortes. Les terres són fluixes i pedregoses, molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes al nord i a l'est, algunes amb boscos i d'altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc, patates i fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, isards, perdius i alguns óssos. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).

Referències

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Montaner Audet; Joan Xicot de Roi, Joan de l'Abadia, Joanet de Nicolau, Antoni Audet i Joanet de l'Abadia. Iglésias 1981, p. 81.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia

  • Coromines, Joan. «Dorve». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Guingueta d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs