Drassanes del Grau
| Drassanes del Grau | |
 Interior de les drassanes | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Cronologia | segle XIV |
| Localització | El Grau de València |
| Estil | Gòtic |
Les drassanes del Grau de la ciutat de València (L'Horta) situades a la plaça de Juan Antonio Benlliure, són unes edificacions industrials construïdes en el segle XIV en estil gòtic.[1]
L'augment d'activitat del port va fer veure la necessitat de disposar d'uns llocs aptes per a la construcció i reparació de naus, alhora que per a dipòsit d'aparells i mercaderies. En vista d'això i de la utilització inadequada, per a alguns d'aquestes fins, de cases o locals de particulars, el Consell de la ciutat va acordar en 27 d'agost de 1338 que, del recaptat en contribució es construïra un edifici amb la finalitat de servir de guarderia de rems i altres aparells de les naus.
Aquestes van ser les primeres Drassanes del Grau, ignorant-se la seua grandària i disposició en planta i alçat. Les Drassanes van poder adquirir la seua actual disposició en planta i alçat per l'acord, sobre les seues obres de reparació i aplicació, adoptat pels jurats de València del 12 d'agost de 1500.
Les Drassanes, per la seua funció i el conegut retir del mar per la costa valenciana i l'aterrament de la platja, estarien a curta distància d'ell, havent citacions en l'Arxiu Regional sobre edificis propers i encara immediats a elles, en 1784 i 1790, i confirmant-lo els gravats d'aquesta època.
Descripció
Consten de cinc naus paral·leles, de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. El seu tipus arquitectònic respon plenament al model d'edificació -a l'origen civil- de naus cobertes per armadura lignaria a doble vessant sota teula àrab, sostinguda per bigues i entrevigues sobre arcs feixos o perpianys diafragmàtics, o arcs diafragmes, de deu metres de llum aproximadament i arcs-murs que constitueixen una gruixuda paret, ací de rajola, perforada per l'obertura d'una amplissima ogiva.
Cada nau té vuit trams, compresos entre nou arcs diafragmes, el que fa un total de quaranta espais o trams. L'edifici ha patit profundes alteracions en algunes naus, i especialment en les façanes. Entre nau i nau s'obrin vuit arcs, també ogivals, quasi equilàters, de semblant perfil i igual material als diafragmàtics, que comunicarien cada tram amb el seu veí, estant avui encegats, excepte dos que comuniquen les naus primera, segona i tercera.
La part del darrere, és la millor conservada, per no haver tingut ni tenir portes d'accés, ni afectar-li les reformes de la façana. En ella destaca la rajola gran de bon tros tendel, com en totes les parts de l'edifici, formant arcs apuntats de rosca que reforcen aquest mur posterior.
Les drassanes hagueren de ser construïdes en diferents moments, però les gàrgoles gòtiques no permeten suposar obra molt posterior als seus orígens. Es van utilitzar i no sol per al comerç, també per a armar bucs -i galeres- en defensa contra els pirates barbaresc "moros de Barbària". Després de la Guerra de Successió, agents de Felip V van confiscar l'edifici, passant més tard a ser un magatzem, de la sal i altres coses, fins que en 1802 van ser adjudicades, en paga de deutes de contribució del municipi, a la Real Hisenda, i l'Estat, al setembre de 1849, va vendre els cinc cossos a particulars.
El 1949 es declararen Monument Historicoartístic Nacional, però fins als anys posteriors a la dictadura (1979-1982), l'Ajuntament de València no va expropiar-les. Els treballs de rehabilitació es retardaren fins els anys 90, quan es dugué a terme una restauració integral, dedicant-les actualment a sala d'exposicions.
Vegeu també
Referències
- ↑ Pladevall, Antoni. L'Art gòtic a Catalunya. vol.3: Dels palaus a les masies. Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 219. ISBN 8441208875.
Enllaços externs
- Pàgina del GothicMed sobre les Drassanes del Grau de València
- Pàgina de l'arquitecte Manuel Portaceli sobre la seua restauració
{{#coordinates:39,461344 | -0,333552 | type:landmark_region:ES-VC | | | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat