Picot negre
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El picot negre o formiguer (Dryocopus martius) és un ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[1][2][3][4] Sovint és denominat també pigot negre.
Morfologia
- És el més gran dels picots amb els seus 46 cm de llargària total i 67-73 cm d'envergadura alar.
- Pesa entre 300 i 350 g.[5]
- Color negre amb els ulls grocs.
- Iris de l'ull de color blanc.
- El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell.
- Bec clar.
Subespècies
Reproducció
A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Allà dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operació dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.
Alimentació
Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues. com es diu les seves cries
Hàbitat
Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts.
Distribució territorial
Es troba a Euràsia.
Costums
- És un ocell diürn.
- Fa un vol més pesat i no tan ondat com la resta de picots.
- Si bé és un ocell difícil de veure, es pot localitzar gràcies a les típiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del març.
Conservació
Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[7]
Referències
- ↑ Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, a la pàgina del GenCat
- ↑ Parc Natural del Cadí-Moixeró a la pàgina de l'Alt Berguedà, amb la participació de la Diputació de Barcelona.
- ↑ Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà".
- ↑ La revista "El picot negre" a la pàgina del GenCat.
- ↑ Oiseaux.net (francès)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 76-77. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà" (català)
- IUCN (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Avibase (català)
- Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- El picot negre al Principat de Catalunya (català)
- Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- Fauna Europaea (anglès)
- ITIS (anglès), (castellà), (francès) i (portuguès)
- Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, a la pàgina del GenCat (català), (castellà)
