Ducat de Savoia
|
Per a altres significats vegeu «Savoia». |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic situat a la part septentrional de la Península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Aquest estat fou el successor del Comtat de Savoia i el predecessor del Regne de Sardenya-Piemont, al seu torn embrió del Regne d'Itàlia.
Situació geogràfica
El Ducat de Savoia s'estenia en una àmplia zona a cavall entre les actuals França i Itàlia. La capital, Chambéry, estava situada a l'actual departament francès de la Savoia, d'on era originària la família. Així mateix va englobar les terres de l'actual Alta Savoia a França i les zones italianes de la Vall d'Aosta i del Piemont, arribant a aconseguir una sortida al mar gràcies a l'adquisició el 1388 del Comtat de Niça. Al Piemont els límits del ducat estaven menys marcats, mantenint contínues guerres amb els Visconti i Anjou pel control del Marquesat de Montferrat i Saluzzo.
El 1418 Amadeu VIII aconseguí la sobirania total sobre les ciutats de Torí i Pinerolo, traslladant el centre de gravetat del propi ducat cap a la Península Itàlica, traslladant el 1562 la capital a la ciutat de Torí.
Història
Creació del Ducat
El 19 de febrer de 1416 l'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic concedí el títol de Ducat de Savoia a l'antic Comtat de Savoia, tenint així una autonomia política sense precedent en qualsevol territori del Sacre Imperi Romanogermànic. A partir d'aquells moments els successors d'Amadeu VIII, titular de la dinastia Savoia, utilitzaran, a més del títol de comte, el títol de duc de Savoia.
El 1536 fou ocupat per Francesc I de França, moment en el qual es mantingué la seva "independència formal" però en el qual es reordenà la seva política interna, concedint-li així un parlament amb seu a la ciutat de Chambéry. El 1559 l'ocupació cessà i el parlament es convertí en un senat. El 1601, arran d'un conflicte de 13 anys amb França, Carles Manuel I de Savoia va donar als territoris de Bresse, Bugey, Valromey i Gex a Enric IV de França a canvi del marquesat de Saluzzo.
El 1630 es produí una nova ocupació francesa, obligant als ducs de Savoia a cedir la fortalesa de Pinerolo a França mitjançant la signatura del Tractat de Cherasco de 1631. Rebutjada una aliança amb França, el Ducat de Savoia fou ocupada novament entre 1690 i 1696, així com entre 1703 i 1713.
Conversió en reialme
Al finalitzar la Guerra de Successió Espanyola, i amb la signatura del Tractat d'Utrecht l'any 1713, el Ducat de Savoia va recuperar les seves possessions originals i va rebre el Regne de Sicília, sent nomenat rei de Sicília Víctor Amadeu II de Savoia l'any 1713.[1]
El 1720, després de la Guerra de la Quàdruple Aliança, el duc va bescanviar el Regne de Sicília amb l'Imperi austríac a canvi del Regne de Sardenya, passant a conformar a partir d'aquell moment el nou Regne de Sardenya-Piemont.
Cessió a França
Entre 1792 i 1814 el Ducat fou ocupat per la França Revolucionària, i el 1860 com a conseqüència del suport francès a la unificació italiana la regió històrica de la Savoia fou cedida al Segon Imperi Francès de Napoleó III, creant els actuals departaments de Savoia i l'Alta Savoia.
Vegeu també
Referències
- ↑ Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs
|
Les regions culturals i històriques d’Arpitània |
Beaujolais •
Bresse •
Baugé exclòs el País de Gex •
Charolais •
Delfinat •
Escut de Domba Dombes •
Escut comtes de Forêz Forez •
Escut de Franche-Comtât Franc Comtat •
Blason del Lionès Lionès •
Blason de Mâcon Mâconès •
Error creant la miniatura: Savoia
.svg){kind=link}
Error creant la miniatura: Friburg • Error creant la miniatura: Ginebra • Escut del cantó du Jura Jura • Escut del cantó de Nœchâtél Neuchâtel • Blason du canton du Valês Valais • Escut del canton de Vôd Vaud
Escut del Piemont Piemont inclou les Valls arpitanes • Pulla inclou Cèles de Sant Vuite i Fayéte • Blason de la Vâl d’Aoûta Vall d'Aosta
