Ducat de Silèsia
| Ducat de Silèsia
Księstwo śląskie (polonès) Ślōnski firsztyntōm (silèsia) Herzogtum Schlesien (alemany) Slezské knížectví (txec) | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1138–1335 | |||||||||||||||||||
| Bandera de Silèsia
Estendard d'armes Escut d'armes | |||||||||||||||||||
| Desenvolupament territorial del Ducat de Silèsia en el període 1185–1201: La fragmentació comença amb la separació d'Opole (verd) i Racibórz (groc)
Desenvolupament territorial del Ducat de Silèsia en el període 1185–1201: La fragmentació comença amb la separació d'Opole (verd) i Racibórz (groc) | |||||||||||||||||||
| Estat | Província de Polònia | ||||||||||||||||||
| Capital | Wrocław
51°6′N 17°1′E | ||||||||||||||||||
| Religió | Catòlic Romà | ||||||||||||||||||
| Govern | Monarquia feudal | ||||||||||||||||||
| Època històrica | Alta Edat Mitjana | ||||||||||||||||||
| • Establiment | 1138 | ||||||||||||||||||
| • El duc Władysław II
exiliat |
1146 | ||||||||||||||||||
| • Escissió de Racibórz | 1172 | ||||||||||||||||||
| • Separació d'Opole | 1172 | ||||||||||||||||||
| • Głogów es va separar | 1177 | ||||||||||||||||||
| • Głogów reintegrada | c. 1185 | ||||||||||||||||||
| • Batalla de Legnica | 1241 | ||||||||||||||||||
| • La separació de Lubusz | 1241 | ||||||||||||||||||
| • Reintegració de Lubusz | 1242 | ||||||||||||||||||
| • Separació de Legnica | 1248 | ||||||||||||||||||
| • Nysa escindit | 1290 | ||||||||||||||||||
| • Incorporada per
Bohèmia |
1335 | ||||||||||||||||||
| • Terra de la
Corona de Bohèmia |
1348 | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Actualment forma part de | Polònia
, República Txeca, Alemanya | ||||||||||||||||||
El Ducat de Silèsia (polonès: Księstwo Śląskie, alemany: Herzogtum Schlesien, txec: Slezské knížectví, Silesian: Ślōnski firsztyntōm) amb la seva capital a Wrocław va ser un ducat provincial medieval de Polònia situat a la regió de Silèsia. Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
Poc després de formar-se sota la dinastia Piast el 1138, es va fragmentar en diversos ducats de Silèsia. L'any 1327, el ducat restant de Wrocław, així com la majoria dels altres ducats governats pels Piasts de Silèsia, van passar sota la sobirania del Regne de Bohèmia com a ducats de Silèsia. L'adquisició es va completar quan el rei Casimir III el Gran de Polònia va renunciar als seus drets sobre Silèsia en el Tractat de Trentschin de 1335. Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès
Continguts
- 1Geografia
- 2Història
- 3Ducs
- 4Mapes
- 5Conseqüències
- 6Referències
Geografia
Durant el moment de la seva fundació, les terres de Silèsia cobrien la conca del riu Oder superior i mitjà. Al sud, la serralada dels Sudets fins a la Porta Moràvia formava la frontera amb les terres de Bohèmia – incloent-hi la terra de Kłodzko – i Moràvia. Després d'una lluita de més d'un segle, la frontera acabava de ser determinada per un acord de 1137 amb el duc bohemi Soběslav I. A l'oest, la Baixa Silèsia limitava amb la Marca alemanya de Lusàcia (més tard Baixa Lusàcia) i les antigues terres Milceni al voltant de Bautzen (més tard Alta Lusàcia), amb la frontera seguint els rius Bóbr i Kwisa. Silèsia estava limitada per les províncies poloneses de la Gran Polònia al nord i la província del Seniorat de la Petita Polònia a l'est, separades pels rius Przemsza i Biała.
Les fronteres van variar lleugerament en les dècades següents: almenys quan el ducat es va restablir per als fills de Władysław II l'Exiliat el 1163 (vegeu més avall), també comprenia la Terra de Lubusz al nord-oest de Krosno, que havia estat l'avançada occidental de la Gran Polònia i va passar als margraves de Brandenburg el 1248. L'any 1177 el Gran Duc polonès Casimir II el Just va annexar les antigues castellanies de Petita Polònia de Bytom, Oświęcim, Zator, Siewierz i Pszczyna a l'Alta Silèsia en favor del duc Mieszko IV Tanglefoot. Després que tota Silèsia es convertís en un feu bohemi segons el Tractat de Trentschin de 1335, aquests senyorius – excepte els estats de Bytom i Pszczyna – van tornar a la Corona polonesa.
Història
Com a província de Silèsia (polonès: dzielnica śląska), el ducat va ser una de les cinc províncies principals establertes a la Polònia medieval segons el Testament de Bolesław III Krzywousty. Segons els termes del testament de 1138 a 1146, estava controlada pel duc major de Polònia o gran duc, el primogènit de Bolesław, Władysław II l'Exiliat, que també posseïa el ducat de Cracòvia.
Tanmateix, el testament no va aconseguir evitar un violent conflicte d'herència entre Vladislau i els seus germanastres menors, que es van aliar contra ell. Després del seu intent fallit de prendre el control de tot el Regne el 1146, va perdre l'estatus de duc sènior, va ser excomunicat per l'arquebisbe Jakub ze Żnina de Gniezno i va fugir al Sacre Imperi Romanogermànic. El ducat estava aleshores sota el control del seu germà germanastre, el Gran Duc Bolesław IV el Rínxol.
Amb el suport de l'emperador Frederic I Barbarroja, que havia fet campanya a la Gran Polònia el 1157 i havia forçat Bolesław IV a cedir Silèsia, els fills de Vladislau van poder tornar al ducat el 1163. Mentre estaven sota pressió del Gran Duc Bolesław IV, van governar conjuntament a Wrocław, fins que les tensions entre ells van esclatar en un conflicte obert el 1172. Com a resultat, els germans es van dividir el ducat entre ells; la primera partició de molts que va portar a la creació de nombrosos ducats de Silèsia en els segles següents:
- El fill gran de Władysław, Bolesław I el Alt, va rebre la Baixa Silèsia amb Wrocław com a residència; per això, les seves propietats de vegades ja són anomenades Ducat de Wrocław.
- El segon fill, Mieszko I Tanglefoot, va rebre un paper molt més petit a l'Alta Silèsia i es va establir a Racibórz; això va donar lloc a la creació del ducat de Racibórz. En vista del seu desavantatge, el Gran Duc polonès Casimir II el Just li va cedir més territoris de la Petita Polònia el 1177 (vegeu més amunt).
Després d'una revolta del fill gran de Bolesław, Jarosław, que temia per la seva herència, el seu pare li va cedir una franja de terra al voltant d'Opole, creant per primera vegada el ducat d'Opole. Al seu torn, Jarosław havia de preparar-se per a una carrera eclesiàstica i mantenir-se cèlibe. De la mateixa manera, el germà petit de Bolesław i Mieszko, Konrad Spindleshanks, quan va arribar a la majoria d'edat, va reclamar els seus drets i cap al 1177 va rebre les terres de la Baixa Silèsia al voltant de Głogów; que va conduir a la primera creació del Ducat de Głogów. Tanmateix, Bolesław I va sobreviure tant al seu germà petit com al seu fill, i ambdós territoris van tornar a ell el 1190 i el 1201, respectivament.
Bolesław I va morir aquell mateix any i va ser succeït pel seu únic fill supervivent, Enric I el Barbut, que aviat va entrar en conflicte amb els seus parents Piast així com amb els seus veïns alemanys. El 1202 va haver d'enfrontar-se a la invasió del seu oncle Mieszko I, que, encara descontent amb la partició de 1172, va annexionar el territori d'Opole del difunt Jarosław. El ducat d'Opole va romandre amb les propietats dels descendents de Mieszko, fet que va fer que la secessió de l'Alta Silèsia fos concloent. L'any 1206 Enric I va arribar a un acord amb el Gran Duc polonès Władysław III Spindleshanks per intercanviar la Terra de Lubusz per la regió de Kalisz de la Gran Polònia. Tanmateix, el pla va ser frustrat quan Władysław III va perdre la superioritat i, a més, Lubusz va ser ocupada per les tropes del margravi Wettin, Conrad II de Lusàcia. El duc Enric va haver de lluitar pel seu destacament nord-oest, que va recuperar a la mort del margravi el 1210. Va haver de defensar Lubusz una vegada més contra les campanyes del landgravi Lluís IV de Turingia a partir de 1221. A la mort del seu cosí, el duc Casimir I d'Opole, fill de Mieszko I Tanglefoot, el 1230, va actuar com a tutor dels seus nebots menors, governant així de nou tota Silèsia. El 1232 es va convertir en Gran Duc de Polònia, i com que va aconseguir assegurar la successió del seu fill Enric II el Pietós a la seva mort el 1238, semblava que la fragmentació polonesa es podia superar i que la voluntat de Bolesław III Krzywousty finalment es compliria.
Enric II, el 1239, va haver de renunciar a la regència de l'Alta Silèsia en favor del seu cosí Mieszko II el Gros. Va defensar novament Lubusz, aquesta vegada contra les forces dels margraves ascanis de Brandenburg, i el 1241 la va concedir al seu segon fill Mieszko. Les esperances d'una reunificació de les terres poloneses sota els Piasts de Silèsia van acabar amb la invasió mongola de Polònia i la mort d'Enric a la batalla de Legnica el 1241. El seu fill gran, Bolesław II el Calb, no va poder prevaler com a Gran Duc contra Boleslau V el Cast de la Petita Polònia i, després de recuperar Lubusz a la mort del seu germà Mieszko el 1242, finalment va haver de dividir la seva herència de Silèsia amb els seus germans petits el 1248:
- El mateix Bolesław II es va establir a l'oest, a Legnica, establint així el ducat de Legnica juntament amb el seu germà més jove Konrad. Poc després va vendre Lubusz als margraves de Brandenburg, que finalment van aconseguir establir més enllà de l'Oder per establir la regió de Neumark. El 1251 Konrad, elegit bisbe de Passau, va obligar Bolesław a cedir-li el ducat de Głogów.
- La residència de Wrocław va passar als seus germans menors, Enric III el Blanc i Władysław, establint així el ducat de Wrocław pròpiament dit.
La subdivisió dels ducats de Silèsia va augmentar durant les generacions següents i va acompanyar la fragmentació de Polònia. El fill d'Enric III, Enric IV Probus, a la mort del seu oncle Władysław el 1270, va governar a Wrocław i el 1288 fins i tot es va convertir en Gran Duc de Polònia, fins que la línia masculina es va extingir amb la seva mort el 1290. El va succeir el seu cosí, el duc Enric V el Gros, fill del germà d'Enric III, Bolesław II, que una vegada més va reunir els ducats de Wrocław i Legnica sota el seu govern personal. El ducat va perdre els seus territoris meridionals entre 1290 i 1291, és a dir, la terra de Kłodzko, que va passar a Bohèmia, i les ciutats de Świdnica, Rychbach, Ząbkowice, Ziębice i Strzelin, que van passar al ducat de Jawor després que el duc Bolko I el Estricte de Jawor donés suport a l'assumpció del ducat de Wrocław per part d'Enric V. No obstant això, a la mort d'Enric V el 1296, la seva herència es va tornar a dividir entre els seus fills. El segon, el duc Enric VI el Bo, per evitar reclamacions del seu germà gran, el duc Bolesław III el Generós de Legnica, el 1327 va signar un tractat d'herència amb el rei Joan de Bohèmia, com la majoria dels ducats de Silèsia havien estat vassallistes pel Regne de Bohèmia a principis del segle XIV. Com que el rei polonès Casimir III, en el Tractat de Trentschin de 1335, havia renunciat a Silèsia, el ducat VI d'Enric va passar sense oposició al regne de Bohèmia quan va morir sense hereus masculins tres mesos després.
Silèsia va ser incorporada a les Terres de la Corona de Bohèmia sota el Sacre Imperi Romanogermànic, després que el rei Casimir III reconegués l'adquisició pel Tractat de Namysłów de 1348 amb el rei Carles IV — excepte pels ducats de l'Alta Silèsia d'Oświęcim i Zator, que, tot i que van tenir com a feus bohemis durant un temps, més tard van passar a control polonès i van ser incorporats al voivodat de Cracòvia al segle XVI, i per al ducat de Siewierz, que havia estat comprat per l'arquebisbe de Cracòvia el 1443.
Ducs
Article principal: Ducs de Silèsia
- Władysław l'Exiliat (1138–1146), progenitor dels Piastes de Silèsia, també Gran Duc de Polònia, va ser deposat
- Boleslau el Rínxol (1146–1163), germanastre
- Bolesław I el Alt, fill gran de Władysław, reinstal·lat (1163–1201)
- Enric I el Barbut (1201–1238), fill, també Gran Duc de Polònia des de 1232
- Enric II el Pietós (1238–1241), fill i també Gran Duc de Polònia, mort a la batalla de Legnica
- Bolesław II el Calb (1241–1248), fill, esdevingué duc de Legnica la partició de 1248
- Enric III el Blanc (1248–1266), germà, conjuntament amb
- Władysław (1248–1270), germà, també arquebisbe de Salzburg des de 1265
- Enric IV Probus (1266–1290), fill d'Enric III, duc de Wrocław des de 1270, també alt duc de Polònia des de 1288, sense descendència
- Enric V el Gras (1290–1296), fill de Bolesław II, duc de Legnica des de 1278
- Enric VI el Bo (1296–1335), segon fill, sota la tutela de:
- Bolko I el Sever (1296–1301), fill de Bolesław II
- El rei Wenceslau II de Bohèmia (1301–1305)
- Boleslau III el Generós (1305–1311), fill gran d'Enric V, duc de Legnica des de 1296
Com que Enric VI no va deixar hereus masculins, les seves terres van ser heretades pel rei Joan de Bohèmia.
Mapes
Els mapes següents il·lustren la fragemtarització continuada del ducat de Silèsia i els desplaçaments de les fronteres dels ducats menors individuals.
-
1248–1249 -
1249–1273 -
1273–1277 -
1277–1278 -
1278–1281 -
1281–1284 -
1284–1287 -
1287–1290
-
1290–1291
-
1294–1296
-
1296–1301
-
1306–1309
-
1309–1311
-
1312–1317
-
1317–1321
-
1322–1331
Conseqüències
Després de l'herència de Bohèmia per la Casa d'Habsburg el 1526, els ducats de Silèsia van passar gradualment sota el control de la monarquia austríaca dels Habsburg fins que el rei Frederic II de Prússia va envair Silèsia el 1740 i en va annexionar la major part durant la Primera Guerra de Silèsia. La major part del ducat, ampliada pel Comtat de Kladsko i els territoris de l'Alta Lusacia annexats de Saxònia, va ser posteriorment reorganitzada com a part de la província prussiana de Silèsia, mentre que els ducats que quedaven sota control austríac van ser reconstituïts com el Ducat d'Alta i Baixa Silèsia el 1742. Els ducats que havien romangut a Polònia van ser posteriorment annexats pel Regne de Prússia (Nova Silèsia) i la monarquia dels Habsburg (Galícia) durant les particions de Polònia del segle XVIII. El Ducat d'Alta i Baixa Silèsia va durar com a terra de la corona d'Àustria de Cisleitània fins al 1918, moment en què es va dividir entre la Segona República de Polònia (Voivodat Autònom de Silèsia) i Txecoslovàquia (Silèsia Txeca) després de la Guerra Polonès-Txecoslovaca de 1919.
Referències
- Hugo Weczerka: Handbuch der historischen Stätten: Schlesien. Stuttgart, 1977, ISBN, P. XXXIV–XXXVII sowie Stammtafel auf p. 590.
- Rudolf Žáček: Dějiny Slezska v datech. Praha 2004, ISBN, p. 444.
- Ulrich Schmilewski: Oppeln, Herzöge contra A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Banda 19, Duncker & Humblot, Berlí 1999, ISBN, p. 558 i següents.
- Història Narodu Śląskiego. Prawdziwe dzieje ziem śląskich od średniowiecza do progu trzeciego tysiąclecia (Història de la Nació de Silèsia. Història veritable de les terres de Silèsia des de l'Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil·lenni), Zabrze 2003 ISBN 83-919589-0-6.