Dugesia
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Dugesia és un gènere de triclàdide dugèsid que conté alguns dels membres més representatius de la classe dels turbel·laris. Se'n coneixen més de 70 espècies.[1] Dugesia és el gènere tipus de la família dels dugèsids.
Morfologia
Les espècies del gènere Dugesia tenen un forma llargada amb un cap lleugerament triangular. Normalment presenten colors grisos, marrons o negres en la superfície dorsal, la superfície ventral acostuma a ser més pàl·lida. Les Dugesia tenen un parell d'ulls constituïts per una copa multicel·lular pigmentada amb nombroses cèl·lules retinals per tal de detectar la quantitat de llum present a l'entorn. En ocasions poden presentar ulls supernumeraris. A la part anterior del cos, darrere el nivell dels ulls, tenen un parell d'aurícules que els confereixen l'aspecte triangular de "cap" i que els permeten detectar la intensitat del corrent d'aigua. Aquestes aurícules no tenen pigment ni rabdites. Cada costat del marge anterior del cap conté entre 5 i 10 fosses sensorials poc profundes, el nombre depén de l'espècie o de l'individu. Les fosses sensorials i els solcs de les aurícules estan aprovisionats amb moltes terminacions nervioses.[2]
La musculatura subepidèrmica està dividida en quatre capes.[2]
El tracte digestiu de Dugesia consisteix en una faringe tubular central no pigmentada. L'intestí de Dugesia, de la mateixa manera que el de la resta de triclàdides, consisteix en tres branques ramificades que alliberen els nutrients al cos. Aquests animals no tenen una obertura separada per a l'excreció.[3]
Els triclàdides del gènere Dugesia tenen els ovaris disposats ventralment, comencen just darrere el cervell, normalment a l'alçada de la quarta branca intestinal. El canal de la bursa va per la dreta de l'aparell copulador i per sobre l'atri.[2] Les Dugesia, així com algunes espècies del gènere Neppia, presenten una tercera capa de músculs longitudinals a l'àrea vaginal del canal de la bursa. Aquesta característica no es dóna en altres triclàdides. Un altre tret compartit amb Neppia és la presència d'una zona glandular a l'àrea transicional entre la vesícula seminal i el conducte ejaculador, tot i que en Dugesia aquestes glàndules es concentren al diafragma, una estructura que no es troba en altres gèneres.[4] Ball va proposar que la presència d'aquestes glàndules era una sinapomorfia de Dugesia i Neppia. L'abscència d'aquestes glàndules a algunes espècies de Neppia (N. jeanneli, N. montana i N. schubarti) s'atribueix a una pèrdua secundària.[5]
Hàbitat i distribució
Les Dugesia es troben en rius, estanys i altres cossos d'aigua dolça. Estan àmpliament distribuïdes, trobant-se a Àfrica, Europa, Àsia i el nord d'Austràlia.[1] Del total d'espècies de Dugesia conegudes, unes 20 es troben a la conca mediterrània.[6]
Filogènia i taxonomia
No hi ha prou caràcters morfològics per a resoldre les relacions entre les diferents espècies de Dugesia i els que estan disponibles sovint es contradiuen. Les espècies de Dugesia s'identifiquen per una combinació de caràcters diagnòstic en comptes de per diferents apomorfies. S'han descrit una setantena d'espècies dins del gènere Dugesia.[1]
- D. aborensis
- D. aenigma
- D. aethiopica
- D. afromontana
- D. andamanensis
- D. annandalei
- D. arcadia
- D. ariadnae
- D. artesiana
- D. astrocheta
- D. austroasiatica
- D. bactriana
- D. bakurianica
- D. batuensis
- D. benazzii
- D. bengalensis
- D. biblica
- D. borneana
- D. brigantii
- D. burmaensis
- D. capensis
- D. colapha
- D. congolensis
- D. cretica
- D. damoae
- D. debeauchampi
- D. deharvengi
- D. didiaphragma
- D. ectophysa
- D. elegans
- D. etrusca
- D. golanica
- D. gonocephala
- D. hepta
- D. hymanae
- D. ilvana
- D. indica
- D. indonesiana
- D. iranica
- D. izuensis
- D. japonica
- D. krishnaswamyi
- D. lamottei
- D. lanzai
- D. leclerci
- D. leporii
- D. libanica
- D. liguriensis
- D. lindbergi
- D. machadoi
- D. maghrebiana
- D. malickyi
- D. mertoni
- D. milloti
- D. minotauros
- D. mirabilis
- D. monomyoda
- D. myopa
- D. nannophallus
- D. nansheae
- D. neumanni
- D. notogaea
- D. novaguineana
- D. persica
- D. praecaucasica
- D. ryukyuensis
- D. sagitta
- D. salina
- D. siamana
- D. sicula
- D. subtentaculata
- D. sudanica
- D. tamilensis
- D. transcaucasica
- D. tubqalis
- D. uenorum
- D. vestibularis
Filogènia
A dia d'avui, l'estudi filogenètic en base a dades moleculars més complet realitzat és el de Lázaro et al., 2009[7]:
| Dugesia |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Reproducció
La reproducció de les espècies de Dugesia pot ser sexual (hermafroditisme) o asexual (partenogènesi[8] o fissió).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sluys, R, Kawakatsu M, Winsor L. 1998. "The genus Dugesia in Australia, with its phylogenetic analysis and historical biogeography (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae)". Zoologica Scripta. 27:273-289.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 De Vries, E. J. (1988) A synopsis of the nominal species of the subgenus Dugesia (Platyhelminthes: Tricladida: Paludicola) from Africa and Madagascar. Zool. J. linn. Soc 92 , pp. 345-382.
- ↑ Gilbertson, Lance; Zoology Lab Manual; McGraw Hill Companies, New York; 4a edició, 1999 ISBN 0-07-237716-X
- ↑ Ball. I. R. (1974). A contribution to the phylogeny and biogeography of the freshwater triclads (Platyhelminthes: Turbellaria). In Biology of the Turbellaria: 339-401. Riser, N. W. & Morse, M. P. (Eds). New York:McGraw-Hill.
- ↑ De Vries, E.J. & Sluys, R., 1991. "Phylogenetic relationships of the genus Dugesia (Platyhelminthes, Tricladida, Paludicola)". J. Zool., Lond., 223:103-116.
- ↑ De Vries, E.J. 1987. A contribution to the taxonomy, phylogeny and biogeography of the genus Dugesia sensu estricto (Platyhelminthes, Tricladida, Paludicola). PhD thesis, University of Amsterdam, Amsterdam.
- ↑ Lazaro, E. M., Sluys, R., Pala, M., Stocchino, G. A., Baguna, J., & Riutort, M. (2009). Molecular barcoding and phylogeography of sexual and asexual freshwater planarians of the genus Dugesia in the Western Mediterranean (Platyhelminthes, Tricladida, Dugesiidae). Molecular Phylogenetics and Evolution, 52(3), 835-845.
- ↑ Benazzi Lentati, G. (1966). Amphimixis and pseudogamy in fresh-water triclads: Experimental reconstitution of polyploid pseudogamic biotypes. Chromosoma. 20: 1–14.
