Dumnorix
Dumnorix fou un cap o rei del eduins.
Es va aliar al cap dels helvecis, Orgetorix amb la filla del qual es va casar. Mort Orgetorix els helvecis van mantenir els seus plans d'emigració i Dumnorix va negociar el 58 aC el seu pas lliure pel territori dels sèquans. Juli Cèsar va advertir als eduins de no donar provisions als helvecis i reservar-les per l'exèrcit romà, però Dumnorix els hi va donar.
Després de la derrota dels helvecis a la batalla de l'Arar el 58 aC Cesar el va ordenar que comandés la seva persecució,[1] donant-li 4.000 genets, fonamentalment eduans, que foren derrotats pels 500 genets de la rereguarda dels helvecis, degut a la poca voluntat dels gals a combatre per les relacions amistoses de Dumnorix amb els helvecis, i aquest va ser indultat per Cèsar per l'amistat que sentia cap al seu germà Divirtiac, i el temor que si s'hagués executat, Divirtiac podia fer front als romans.
El 54 aC Cèsar el va obligar a acompanyar-lo a Britània en la seva expedició i va ser condemnat a mort per evitar possibles sentiments de revolta entre els gals per haver espantat als nobles de la Gàl·lia afirmant que Cèsar els anava a matar una vegada desembarcat a Gran Bretanya.[2] Dumnorix quan va poder es va escapar del camp romà amb la cavalleria gala però fou atrapat i executat.[3]
Referències
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico I, 12
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 3-7
- ↑ (anglès) Robin George Collingwood i John Nowell Linton Myres, Roman Britain and English Settlements, p.43
  |
Açò és un esborrany sobre europeus. Amplieu-lo! (citant les fonts) |