Malaltia pulmonar obstructiva crònica
Plantilla:Infobox La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), es caracteritza per la presència d'una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri. Sol iniciar-se amb una bronquitis crònica i pot coexistir amb l'emfisema pulmonar, un parell de malalties dels pulmons, en les qual també les vies respiratòries s'estrenyen.[1]
Això porta a una limitació del flux d'aire cap i des dels pulmons, causant dispnea (dificultat per respirar). A la pràctica clínica, la MPOC es defineix pel seu característic baix flux d'aire en les proves de funció pulmonar.[2] En contrast amb l'asma, aquesta limitació és poc reversible i en general empitjora progressivament amb el temps.
La MPOC és causada per partícules nocives o gasos, en general de consum de tabac (tabaquisme), el que desencadena una resposta inflamatòria anòmala del pulmó.[3] Només un 20-25% dels fumadors desenvolupen la malaltia, però es desconeixen les causes de predisposició al desenvolupament, tot i que pot ser que sigui un component multifactorial que incloguin elements ambientals com susceptibilitat individual.
El diagnòstic de MPOC requereix proves de funció pulmonar. Les mesures de tractament més importants inclouen la cessació del tabaquisme, la teràpia farmacològica (principalment amb l'ús d'inhaladors), la vacunació (antigripal i antipneumocòccica) i la rehabilitació. Alguns pacients poden requerir tractament a llarg termini d'oxigen (oxigenoteràpia) o un trasplantament de pulmó.[3]
Arreu del món, la MPOC classificat com la sisena causa de mort el 1990. Es preveu que sigui la quarta causa de mort al món el 2030 a causa d'un augment en les taxes de tabaquisme i els canvis demogràfics en molts països.[4]
Causes
La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d'aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys. La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d'inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera. El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.[5]
Símptomes
La majoria de malalts tenen tos (a què en molts casos no donen importància i anomenen tos del fumador). La tos s'acompanya de producció d'esput més o menys blanquinós, però que pot augmentar de volum i canviar de color quan es produeixen aguditzacions de la simptomatologia. De mica en mica els malalts experimenten ofec quan fan activitat física i, progressivament, eviten fer aquelles activitats que desencadenen aquest ofec. La malaltia pulmonar obstructiva crònica és la causa de la tendència al sedentarisme de les persones que la pateixen i, a la llarga, es produeix l'anomenada espiral de l'ofec: en tenir ofec no fan activitat, en no fer activitat es perd forma física i, per tant, l'ofec es presenta amb activitats cada cop més simples. Aquesta espiral de l'ofec s'arriba a manifestar en casos avançats quan es fan les activitats bàsiques de la vida diària: higiene personal, menjar, vestir-se...[5]
El deteriorament de la funció pulmonar és progressiu i, per tant, l'empitjorament dels símptomes també ho és. Al llarg de l'any, moltes vegades coincidint amb infeccions respiratòries, els malalts presenten aguditzacions de la simptomatologia (més tos, més producció d'esput, més ofec i, de vegades, febre alta). Aquestes situacions requereixen tractament específic i, de vegades, són la causa d'un ingrés a l'hospital.[5]
Diagnòstic
Mitjançant una espirometria, es pot classificar en:[6]
| Grau | Denominació | Definició |
|---|---|---|
| I | Lleu | FEV1/FVC < 70%; FEV1 ≥ 80% predit |
| II | Moderada | FEV1/FVC < 70%; 50% ≤ FEV1 < 80% predit |
| III | Severa | FEV1/FVC < 70%; 30% ≤ FEV1 < 50% predit |
| IV | Molt severa | FEV1/FVC < 70%; FEV1 < 30% predit o FEV1 < 50% predit més insuficiència respiratòria crònica (PaO2 < 60 mmHg) |
Tractament
S'aconsella: [7]
En tots els graus: Consell antitabàquic, educació sanitària i vacunació antigripal i antipneumocòccica.
Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol[8]:
Lleu
- Broncodilatador de curta durada: salbutamol (EFG, Ventolin®) o terbutalina (Terbasmin®), a demanda.
- Si persisteixen els símptomes, cal afegir-hi: bromur d’ipratropi (EFG, Atrovent®)
Moderada
- Afegir broncodilatador de llarga durada: salmeterol (Beglan®, Betamican®, Inaspir®, Serevent®) o formoterol (EFG, Foradil®, Neblik®, Oxis®)
- Si persisteixen els símptomes, es pot provar d'afegir-hi bromur de tiotropi (Spiriva®), envers del bromur d'ipratropi.
- Exercicis de rehabilitació respiratòria.
Severa
- Cal afegir-hi un glucocorticoide inhalat, si hi ha exacerbacions repetides:
- Beclometasona (Becloasma®, Becloforte®, Becotide®)
- Budesonida (EFG, Pulmicort® turbuhaler)
- Fluticasona (Avamys®, Flixotide® accuhaler, Flusonal® accuhaler, Inalacor® accuhaler, Trialona® accuhaler).
Gairebé sempre s'utilitza el glucocorticoide associat al broncodilatador de llarga durada:
- Beclometasona + formoterol (Formodual®, Foster®).
- Budesonida + formoterol (Rilast® turbuhaler, Symbicort® turbuhaler).
- Fluticasona + salmeterol (Anasma®, Brisair® accuhaler, Inhaladuo® accuhaler, Plusvent® accuhaler, Seretide® accuhaler).
Molt severa
- Si existeix insuficiència respiratòria crònica cal afegir-hi: oxigenoteràpia domiciliària a llarg termini.
Referències
- ↑ U.S. National Heart Lung and Blood Institute - What is COPD
- ↑ Plantilla:Cite doi [1]
- ↑ 3,0 3,1 Rabe KF, Hurd S, Anzueto A, et al.. «Global Strategy for the Diagnosis, Management, and Prevention of Chronic Obstructive Pulmonary Disease: GOLD Executive Summary». Am. J. Respir. Crit. Care Med., 176, 6, 2007, p. 532–55.
- ↑ Mathers CD, Loncar D. «Projections of Global Mortality and Burden of Disease from 2002 to 2030». PLoS Med., 3, 11, November 2006, p. e442. DOI: 10.1371/journal.pmed.0030442. PMC: 1664601. PMID: 17132052.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Plantilla:Citar ref
- ↑ «Global strategy for the diagnois, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease». Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease, Inc, {{#invoke:data|data_format|2010|d-m-Y}}.
- ↑ Carme Anguera i cols. «Malaltia pulmonar obstructiva crònica». Guies de pràctica clínica. Institut Català de la Salut, {{#invoke:data|data_format|2010|d-m-Y}}.
- ↑ AEMPS. 2011. [2]