Ebal
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Èbal». |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
Ebal (llatí Ebal Mons, anteriorment E'-bal o Har ebhal, i després Gaibal, deformat pels àrabs com Gebal) fou una muntanya de Palestina associada a la veïna Gerizim de la que estava separada per una estreta vall on està situada la ciutat de Nablus (Neàpolis i abans Sequem o Shechem). Ebal era la muntanya del nord, i Gerizim la del sud. Mentre els israelites que volien entrar a Canaan esperaven a les planes de Moab, Moisès es va dirigir al nord-oest cap a les dues muntanyes de Ebal i Gerizim i va decidir que la meitat de les tribus anirien a una muntanya i l'altra meitat a l'altra. Les del mont Ebal ferien les benediccions que resultarien de l'obediència a Deu, mentre les del mont Gerizim ferien les malediccions que en resultarien de la desobediència. Damunt de la muntanya d'Ebal, segons el Pentateuc, es van instal·lar grans pedres que Josuè, successor de Moisès, va gravar amb els deu manaments, i es va erigir un altar i es van fer sacrificis.
  |
Açò és un esborrany sobre Àsia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |