Economia d'Albània
| Moneda | Lek | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB (en PPP) | 23,33 miliards (2010) | ||||||
| Rànquing PIB | 118è (2010) | ||||||
| Taxa del PIB | 3,1% (2010) | ||||||
| PIB per càpita | 7,400 (2010) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 18,9%, indústria 23,5%, comerç i serveis 57,6% (2010) | ||||||
| Inflació | 3,6% (2010) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | 12,5% (2008) | ||||||
| Força laboral | 1,06 milions (2010) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 47,8 %, indústria 23 %, comerç i serveis 29,2% (2010) | ||||||
| Taxa d'atur | 13,5% (2010) | ||||||
| Indústries principals | processament d'aliments, tèxtils i robes, fusta, petroli, ciment, productes químics, mineria, metalls bàsics, energia hidroelèctrica | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 2,81 miliards (2009) | ||||||
| Ingressos | 3 205 milions (2010) | ||||||
| Despeses | 3 571 milions (2010) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
En 1985, Albània va iniciar tímides reformes estructurals per passar d'un règim d'economia comunista centralitzat i estatitzat a un sistema capitalista al model europeu. El programa de reforma econòmiques es va intensificar en 1992 després d'eleccions lliures que van donar punt i final al model econòmic anterior. Les accions de liberalització es van centrar en:
- Programa de privatitzacions en la indústria i l'agricultura.
- Reforma del sector financer.
- Reformes legislatives que permetien una economia de mercat.
- Liberalització dels intercanvis comercials a l'interior i amb l'exterior
- Règim fiscal nou.
- Política monetària de control del dèficit pressupostari.
Actualment Albània és un dels països més pobres d'Europa: la meitat de la població activa treballa en l'agricultura i una cinquena part treballa a l'estranger. La seva transició a una economia moderna ha estat més difícil que la dels seus veïns dels Balcans. El creixement econòmic els últims anys ha estat, de mitjana, d'un 5% anual, i la inflació s'ha estabilitzat[1].
El govern pren mesures per combatre els crims violents i recentment va adoptar mesures per reduir l'economia informal i atreure la inversió[1]. El país s'enfronta també la un alt desocupació i corrupció fins a ens anivellis més alts del govern.
El seu total d'exportacions és molt inferior en valor que el total de seves importacions. Els principals socis comercials són la Grècia i la Itàlia.
Referències