Vés al contingut

Economia del Camerun

De Viki.cat
Infotaula economia paísEconomia del Camerun
MonedaFranc CFA de l'Àfrica Central
Organitzacions comercialsOMC, Unió Africana
Estadístiques
PIB (en PPP)44,65 miliards (2010)
Rànquing PIB93è (2010)
Taxa del PIB2,8% (2010)
PIB per càpita2.300 (2010)
PIB per sectoragricultura 20%, indústria 30,9%, comerç e serveis 49,1% (2010)
Inflació1,9% (2010)
Població sota el llindar de pobresa48% (2000)
Força laboral7 836 000 (2010)
Ocupació laboral per sectoragricultura 70 %, indústria 13 %, comerç e serveis 17% (2001)
Taxa d'atur30% (2001)
Indústries principalsextracció i refino de petroli, extracció d'alumini, processament d'aliments, béns de consum lleu, tèxtills, fusta treballada, reparació d'embarcacions
Socis comercials
Exportacions 4 371 milions (2010)
Productes d'exportació petroli brut i derivats, fusta treballada, cacau, alumini, cafè, cotó
Socis principals Països Baixos 13,99%, Espanya 12,25%, Itàlia 11,84%, República Popular de Xina 9,14%, Estats Units 6,16%, França 5,51%, Corea del Sud 4,66%, Bèlgica 4,33%, Regne Unit 4% (2009)
Importacions 4 869 milions (2010)
Productes d'importació màquines, equipaments elèctrics, equipament de transports, combustibles, aliments
Socis principals França 21,03%, Nigèria 10,79%, República Popular de Xina 10,25%, Bèlgica 6,62%, Estats Units 4,31% (2009)
Finances públiques
Deute extern3 344 milions (2010)
Ingressos5 371 milions (2008)
Despeses4 319 milions (2008)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

El Camerun té un dels PIB per capita més alts de l'Àfrica Subsahariana, a causa de les condicions favorables a l'agricultura i a les seves reserves de petroli. Encara així, el país enfronta problemes similars als d'altres països subdesenvolupats, com el clima poc favorable a les inversions[1]. Els mercats més importants per als productes del país són Espanya, França, Itàlia i Corea del Sud. La moneda del país és el franc CFA de l'Àfrica Central.

Des de la dècada de 1990 el país va ingressar a diversos programes del Fons Monetari Internacional amb objectives d'estimular els negocis, millorar l'eficiència de l'agricultura i del comerç, així com capitalitzar els bancs. L'FMI pressiona per més reformes, incloent la transparència del pressupost, privatització, i programes per a la reducció de la pobresa.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs anomenades CIA