Edifici Santa Maria Micaela
| Edifici Santa Maria Micaela | |
 | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Edifici d'habitatges |
| Arquitecte | Santiago Artal Ríos |
| Començament | 1958 |
| Acabament | 1961 |
| Localització | Carrer Santa Maria Micaela, 18, Avgda. Pérez Galdós 114, València |
| Materials utilitzats | Formigó armat |
L'edifici Santa Maria Micaela és un edifici d'habitatges al número 18 del carrer Sant Maria Micaela de la ciutat de València (València). Es tracta d'un edifici residencial construït entre 1958 i 1961 amb projecte de l'arquitecte Santiago Artal Ríos que s'emmarca en el Pla de Mutualitats Laborals desenvolupat durant el franquisme, de la magnitud del qual i brevíssim termini d'execució que ja va gallejar la pròpia propaganda del règim.
L'edifici es construí per a la cooperativa de Agents Comercials, en uns terrenys situats al segon eixample de València propers al llit del riu Túria. En realitat es tracta d'un conjunt de tres blocs articulats al voltant d'un pati d'ús comú, trencant així amb la tradicional disposició d'illa tancada de l'eixample. Paral·lel a l'avinguda Pérez Galdós se situa un bloc de 12 plantes, un altre perpendicular a aquest i paral·lel al carrer Santa Maria Micaela de més baix, de tres altures, i un altre bloc de 12 para·lel a aquest últim. D'aquesta manera s'aconsegueix un espai central a mode de plaça per als veïns, a més de servir per a donar major llum i ventilació als habitatges.
Els habitatges són dúplex, excepte els del bloc més baix, i l'accés es fa a través d'espaioses galeries exteriors. En aquestes, la dita zona de dia (la cuina, el menjador-saló i terrassa) se situa a la planta inferior, mentre que la zona de nit (el bany i tres o quatre dormitoris) a la planta superior.
Les referències d'Artal es mostren clarament a l'hora de construir aquest edifici. La geometria compositiva dels blocs basada en la modulació de l'estructura de formigó armat, recorden a Le Corbusier o a elements de Mies van der Rohe. L'ús dels colors (blanc, groc, roig i blau dins de la retícula gris definida per la pròpia arquitectura) recorda al neoplasticisme de Mondrian. La pèrgola d'entrada, amb pilars metàl·lics que sostenen un llosa dde formigó, o la làmina d'aigua i la font com a elements centrals del pati, construida en formigó vist, seguirien recordant altres edificis, com el Pavelló de Barcelona fins a les cobertes de l'Unité d'Habitation de Marsella.
Bibliografia
- VV.AA. ( César Mifsut García ) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4
Enllaços externs
{{#coordinates:39 | 28 | 19,46 | N | 0 | 23 | 34,33 | W | region:ES | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat