Edifici Suay
{{#coordinates:39 | 28 | 11,9 | N | 0 | 22 | 32,28 | W | region:ES | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
| Edifici Suay | |
 Edifici Suay | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Edifici residencial |
| Arquitecte | Francesc Mora Berenguer |
| Començament | 1910 |
| Localització | València |
| Estil | Neogòtic |
L'edifici Suay es va construir en el cantó que forma el carrer Correus amb la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de València (País Valencià). Es tracta d'un edifici residencial que data de l'any 1910, obra de l'arquitecte Francesc Mora i Berenguer.
L'illa a la qual pertany aquest solar té el seu origen en la remodelació que es va fer en el "Barri de Pescadors".
Arquitectura
El solar és de planta quadrangular amb dues mitgeres i dues façanes, estant el cantó que formen aquestes xamfranat. L'edifici consta d'un soterrani que no ocupa tota la superfície del solar, una planta baixa d'ús comercial i quatre plantes d'habitatges.
La distribució de la planta s'organitza al voltant de dos patis; un situat en el centre del solar, i no en el seu angle més profund, i altre adossat a una de les mitgeres, en el centre d'aquesta. La caixa d'escales se situa en l'altra mitgera, també en el centre de la mateixa, alliberant el racó per a situar la cuina, que ventila al segon pati. La circulació es realitza perimetralment al pati central, donant accés a totes les peces de manera independent.
El concepte principal de la composició en planta es confia al gran mirador circular que funciona com autèntica ròtula que articula les dues façanes. Aquest mirador, que abasta tres plantes, és el què defineix l'escala del conjunt.
Se supera l'esquema romàntic al desaparèixer l'entresòl. El vol de les balconades es retranqueja en cada planta; el principal 1m, el primer 0,60, el segon 0,55 i el tercer 0,50. En l'interior dels habitatges s'utilitzen les columnes, a fi d'emfatitzar els miradors del cantó.
La construcció està realitzada a partir de murs portants i pilars d'obra, de fàbrica de rajola revocada amb morter de ciment i pintat amb lletada de portland, imitant paraments de cadirat.
La fusteria exterior és de fusta, amb persianes de tipus americà en els buits. Els ampits de les balconades estan realitzats en ferro forjat, a excepció de la balconada central del pis principal, que es va construir d'obra.
L'estructuració compositiva i ornamental de l'edifici pot adscriure's al historicisme neogòtic, manifestat sobretot en els arcs lobulats, així com en la rematada que el corona.
Referències
- VV.AA. (Juan Cano Forrat) Registre d'Arquitectura del Segle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4
