Edmond Locard
| Edmond Locard |
|---|
Edmond Locard era un criminòleg i un pèrit de la policia francesa (nascut a Saint-Chamond (França) el 13 de desembre de 1877 i mort a Lió, el 4 de maig de 1966). Va desenvolupar entre altres l'estudi de les empremtes dactilars i va ser un dels primers que va dirigir un laboratori de policia científica.
Biografia
És el fill d'Arnould Locard, un naturalista i malacòleg i de Marie Gibert de Sennevières, de la qual té l'interès per al teatre i la música. Del costat paternal surt d'una família escocesa del nom Lockheart emigrada vers França al segle XVI.
Primer va estudiar el dret i després la medicina que va acabar al 1902 per una tesi amb el títol La médecine légale sous le grand roy. Això va ser l'inici del seu interès per a les recerques policials científiques. Junt amb Alexandre Lacassagne i Rodolphe Archibald Reiss va ser un dels capdavanters a la Universitat de Lausana. A la policia de Lió va crear un primer laboratori al qual va resoldre un primer crim gràcies a la tècnica del reconeixement d'empremtes dactilars. Aviat s'afegira la balística, la toxicologia i la identificació grafològica. Tot i això, el 1945 una dona va ser condemnada de manera erroneada en virtut d'un seu peritatge grafològic, un cas que nomès va ser rectificat el 1956.[1]
La seva obra mestra és el Traité de Police Scientifique (en català: Tractat de policia científica) que va esdevenir un clàssic de la formació policial que tot arreu el món està considerat com un fonament de les ciències forenses modernes.[2] Tenia altres interessos: va ser crític d'òpera, era un aficionat al teatre de guinyol i va escriure un manual de filatèlia. Fora de la policia, la seva obra va força inspirar el novel·lista belga Georges Simenon.
A Lió, el carrer Rue Docteur Edmond Locard[3] li està dedicat. El 2011 el canal públic de televisió France 2 realitzà una sèrie inspirada de la seva vida: Empreintes criminelles.
Bibliografia
- La Criminalistique à l'usage des gens du monde et des auteurs de romans policiers, Lío, Desvignes et Cie, 1937
- Traité de criminalistique (tom I et II), Les Empreintes et les traces dans l'enquête criminelle, 1931
- Traité de criminalistique (tom III et IV), Les Preuves de l'identité, 1932
- Traité de criminalistique (tom V et VI), L'Expertise des documents écrits, 1935
- L'Enquête criminelle et les méthodes scientifiques, 1920
- La Malle sanglante de Millery, 1935
- Contes apaches (Souvenirs d'un policier), 1933
- Émilienne, (estudi psicològic)
- Note sur l'identification des suspects, Revue Internationale de criminalistique, 1935
- La police. Ce qu'elle est, ce qu'elle devrait être, París, Editorial Payot, 1919
- La défense contre le crime, París, Payot, 1951
Referències
- ↑ Jean-Marc Berlière, Le Monde des polices en France aux XIXe et XXe siècles, Brussel·les, Editorial Complexe, 1996, pàgina 123 (en català: El món de les policies franceses als segles XIX i XX)
- ↑ A. Levy, La police scientifique, París, Editorial Hachette, 2008, pàgines 24-25
- ↑ {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:45|45|Plantilla:Puntdecimal|N|4|47|Plantilla:Puntdecimal|E|region:FR||name=}}