Eduard Alcobé Arenas

Eduard Alcobé Arenas (Barcelona, 1867 –1947) fou un físic català.

Estudià ciències físiques a la Universitat de Barcelona i assolí una càtedra a la Universitat de Granada, el 1891, i a altra en la Universitat de Saragossa, el 1895. El 1901 n’ocupà un altra a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de física teòrica fins el 1940. El 1916-1922 i 1939-1945 presidí la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, i a Madrid impartí varis cursos com a professor convidat.

Alcobé fou un dels pocs físics que va saber entendre la revolució que significà la teoria de la relativitat elaborada per Albert Einstein, i que tantes reticències trobà entre els físics mecanicistes. Es dedicà des del 1925 a la difusió de la nova física, romanent diversos cops a París per ampliar els coneixements sobre la nova física, i després realitzà nombrosos seminaris i pronuncià diverses conferències per Espanya, tasca que compaginà amb la direcció, des del 1928, de l’Observatori Meteorològic de Barcelona, i en aquest sentit cal senyalar que fou un precursor de l’especialitat després anomenada física de l'aire.

Publicà nombrosos articles en revistes especialitzades i un Curs de Física General, que inclou elements de la relativitat, però encara no acull la teoria de la indeterminació que plantejà Werner Heisenberg en els anys avançats de la dècada del 1930.

Bibliografia

• Tom A-Z pag. 35 de l’enciclopèdia Espasa.