Eduard Recasens i Mercader
Eduard Recasens i Mercader ( Barcelona 1884 - París 1940[1]) fou un polític i empresari català.
De molt jove es va traslladar a Reus i el 1901 fou redactor del setmanari anarquista L'Alarma. Va ser un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista el 1906, i després ingressà a la UFNR. També fou regidor per Barcelona (1912-1915). El 1917 va fundar una societat que va esdevenir el 1920 el Banc de Catalunya. Va participar a una refineria a Canàries amb petroli de Veneçuela i va comerciar activament amb la Guinea Equatorial llavors colònia espanyola. Era partidari d'una banca nacional catalana que agrupés tots els petits bancs en una sola entitat més poderosa que qualsevol de les espanyoles. El 1918 va publicar Petites notes sobre la Banca en el present i en l'avenir, i el 1922 La llei d'ordenació bancària.
A les eleccions generals espanyoles de 1923 fou nomenat diputat al Congrés dels Diputats, abandonant el seu càrrec el setembre del mateix any. Va morir a Reus el 1939.
Obres
- Petites notes sobre la Banca en el present i en l'avenir (1918)
- La llei d'ordenació bancària (1922)
Referències
- ↑ Aquesta és la data de mort que figura al web del Congrés dels Diputats i a enciclopedia.cat