Eduardo Val
Eduardo Val (La Corunya, 1906 - Argentina, 1992) fou un sindicalista i revolucionari anarquista gallec. President del Sindicat d'Hosteleria de la CNT, va ser secretari del Comitè Regional de Defensa de la CNT durant la guerra civil espanyola. A les seves ordres va estar Cipriano Mera, amb qui va aconseguir detenir la rebel·lió militar a Conca. Es va esforçar a transformar les primitives Milícies Confederals en 5 divisions militars disciplinades. Va participar en la sublevació de Jaca en 1930.
El General Miaja confiava en ell, sent un dels seus consellers en la defensa de Madrid, i sent un dels millor informats del que succeïa en els fronts del Centre i el Sud. El 5 de març de 1939 es va constituir el Consell Nacional de Defensa, per a separar Juan Negrín i als comunistes del poder, i negociar amb Francisco Franco el final de la guerra. Després de la derrota s'exilia primer a Anglaterra, es trasllada posteriorment a França, on és capturat pels nazis i inicia un tortuós periple per diversos camps de concentració, aconsegueix fugir, incorporant-se en la 9° Companyia de Leclerc, la primera que va entrar a París.
Mai va tornar a Espanya, va marxar a Argentina, on va continuar la seva activitat política, sent representant del gremi de forners. Va ser processat i condemnat a cadena perpètua. Alliberat posteriorment, va seguir la seva activitat en el gremi de navals. Amb la seva mort en 1992 va desaparèixer l'últim supervivent del Consell Nacional de Defensa.